Minifesta. El dia.

Dia d'hivern. Dia fred. Dia assolellat. Dia fred, força fred. Dia d'il·lusions per grans i petits. Els grans perquè ha arribat una data assenyalada en el calendari del curs. Una data per la qual porten forces dies, setmanes, treballant. Treballant amb ganes de que tot surti bé i avui és el gran dia. Han pensat i han produït; les proves, els racons, els ambients, els decorats ... han treballat per un objectiu comú: que, avui,tot sortís bé.  D'il·lusions pels més petits perquè volen ser indis i/o vaquers. Perquè tenen ganes anar a l'escola dels grans. Perquè volen que els grans juguin amb ells. Perquè ... han envaït, pacíficament, el pati de Bruniquer d'indis i vaquers. Uns i altres s'han convertit en bons indis i bons vaquers. Han estat uns valents perquè han fet front al fred. Han fet front al rigorós hivern. Han fet tallers de contes, de plomes, de balls, de llançament de pilotes, s'han pintat la cara, han jugat al joc de les cadires, han fet circuits, ... han passat una estona força agradable. Al final tots junts, indis i vaquers, han aconseguit guanyar als sempre perillosos germans Dalton. D'això es tractava. De passar una estona agradable. De fer relació entre petits i grans. De jugar petits i grans. De demostrar als pares dels petitons el que són capaços de fer els alumnes grans de l'escola. De la seva preparació humana. Del que són capaços d'organitzar pels més jovenets. Quan parlem de formació integral, això n'és una part i un exemple. De fer escola. És un dia que fa escola. Agrair la participació i implicació de tots els alumnes de 4t que han vingut avui. És bo i gratificant veure'ls en acció fora del formalisme de les aules. Avui s'han fet una mica més grans. Avui han fet un pas més. Felicitats a tots i totes. D'aquesta manera tots junts podrem fer front al llarg hivern. La diada en imatges.

Xerrada de pares. A què podem jugar?

Per fi he arribat al que volia ser de gran: un nen.

Joseph Heller

Avui coincidint amb la Minifesta s'ha fet la tradicional xerrada pels pares dels més petits de l'escola organitzada per l'AMPA. La xerrada d'avui portava per títol, A què podem jugar? Reunits a la sala polivalent del carrer Encarnació, 22, al voltant d'una quinzena de pares i mares han obert els ulls. Han jugat. Han rigut. Han aprés i han passat una estona força agradable. Fins i tot al final han fet un ball pujadet de to. La xerrada ha estat didàctica i profitosa. S'han fet reflexions que tots pensem o hem pensat en un moment o altre però que és bo sentir-les en boca d'una tercera persona. Aquesta persona avui era en Juanjo Fernández. En Juanjo ha sorprès, motivat i captivat a l'auditori. Ponents com aquest fan créixer al seu auditori a nivell personal. Créixer a nivell personal ajuda a relacionar-se amb els nostres fills. Espero que els assistents facin de taca d'oli i expliquin i propaguin la paraula del que han après avui. Hem après els codis de classificacions d'edats, de temàtiques, etc. dels jocs. Hem parlat de paraules encadenades, de la confusió, de missatges a l'aire, de l'hort, del mirall, del pica-paret, del mocador, de les siluetes, del gran viatge, de bombolles de sabó, de botons i fitxes, de pinces per construir coses, de daus, de bales, de gomes elàstiques, de cordes i cordills, etc. Però hem après el més important de tot: el millor joc és dedicar temps als nostres fills i jugar amb ells.

Contrastos

En el món modern la ciència té molts usos, però la seva utilitat principal és proporcionar paraules llargues per encobrir els errors dels rics.

Gilbert K. Chesterton

Contrastos. Avui no parlarem del fred perquè segueix fent fred. És hivern i la reforma laboral el farà més cru. Més cru per alguns, evidentment. Contrastos. A vegades el grup entre en sintonia i treballa en equip. Per objectius no acadèmics sempre és més senzill. Teatre. Minifesta, etc. Per objectius acadèmics és més complicat. Per això dona gust quan això passa de manera espontània. Aquí en teniu una prova:

Contrastos. Després de treballar cal alliberar tensions. A vegades es capten imatges, mítiques, d'aquestes tensions alliberades i les volem compartir. Us volem deixar mirar pel forat del pany de la porta instants íntims:

Impressionistes. L'exposició Clark.

Com més anys passaran més estimaràs allò que mai no es coneix, allò que sempre es desitja, tot el que mai no es té: l'aire, la claror blanca de les  estrelles, el mar que el teu vaixell deixa enrere...

Mercè Rodoreda

Seguim en una setmana de ple hivern. Sol, però fred. Força fred. Sol que escalfa poc. Sembla que hagi perdut la seva força. Aquella força implacable que t'ofega a l'estiu. L'estiu. Tornarà l'estiu? Els ha abandonat definitivament? L'hivern. Ja ho té això l'hivern. Fa fred. Sense fer demagògia aquests dies no sento als del canvi climàtic i l'escalfament global. Deuen estar hivernant. Tema recurrent a les notícies, ja ens els trauran quan vingui la calor. Que lluny queda. Sembla impossible que pugui arribar. Quan vingui la calor. Quant temps ha de passar perquè comencem a notar l'escalfor. Ja ho diuen els que en saben. La propaganda manipulativa. Dominar la comunicació. Crear sensacions negatives. Jugar amb els sentiments de la gent. Jugar amb les seves sensacions. Amb les seves emocions. Que important esdevé, cada cop més, controlar i gestionar emocions. Les pròpies i les dels altres. Espantar al poble. Posa pressió i genera sensacions catastròfiques. Espanta a la gent que després podràs fer el que vulguis. Ja ho cementàvem en alguna altra entrada. Pinta la cosa molt negra, deixa uns dies, i tothom acceptarà amb resignació el que hagi de venir. Seguint el protocol. Seguint el guió establert sense saltar-se ni una coma. Utilitzant tots els canals de propaganda. Utilitzant la propaganda com en èpoques fosques. Molt fosques. Aquests dies ens van comunicant que el 2012 es preveu molt depriment. Més atur, més recessió, etc. I demà, ai demà. Demà s'aproven més mesures per la reforma laboral. Ja ens poden agafar calçats i ben calçats. Que diguin el que vulguin i tots a obeir. Que no ens passi res. Que no els passi res als nostres alumnes quan surtin definitivament al món. Al suposat món laboral. I mentrestant Europa ens renya. Ens renya perquè hem retallat massa en educació i recerca. Quina vergonya. Ens ha de renyar Europa? Si això ho veu qualsevol ciutadà. És evident que retallant per aquí estem hipotecant el futur. Qui ens ha d'ajudar a sortit del clot. Del pou. Del forat negre, però negre, negre. Anem ben apanyats. Veieu com tindrem un hivern molt i molt llarg. Molt i molt dur. Quina preparació tindran els nostres alumnes si retallem més en educació? No patiu, que "alguns", si que podran formar ve als seus fills per poder seguir dirigint. El camí està marcat ... Com marcat hem tingut el camí aquest matí. Ben calçats i abrigats hem passat per la porta verda. Messes ganes no hi havia. Recordeu que fa fred. De totes maneres metro i cap a la Plaça Espanya. A la Plaça Espanya també feia fred. Un fred diferent, però fred.  Palau Nacional al fons. Silueta retallada. Contrallum. 

La marxa fins el CaixaFòrum, fins la Casa Ramona, animosa. Agrupacions canviants d'alumnes. Sempre hi ha el que està una mica deprimit, trist, i els companys l'intenten animar. Les noies parlant dels seus somnis, les seves il·lusions. Potser de nois. Els nois a la seva bola. Alguns amb cara de ser portats a l'escorxador. La titular de la matèria, la Marta, de baixa. Portava uns dies muda i avui ha caigut definitivament. Fred. El fred implacable. Arribem a la casa Ramona amb el Sol a l'esquena. Dia molt lluminós. Contrast de color entre la totxana vermella i l'intens blau del cel.

Una estona de relax. No sabem cap on ens portarà la jornada.

Està retocada? "CA dixit". A qui es referia?

La nostra guia es diu Cristina. Una jove animosa. Ens condueix cap a la sala 4. La sala de l'exposició. Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark. Està plena. Força plena. Exposició imprescindible. Algun grup de gent més grans i molts particulars. S’entén que estigui plena. L'exposició és sensacional. Com una cançó dels Manel, davant d'aquells quadres. Davant del llegat d'aquells artistes et vas fent petit, petit. La Cristina ens proposa una juguesca amb imatges de l'època. Per grups de tres treballem i imaginem que ens volen dir, el que ens suggereixen les imatges. El Fredy actiu, participatiu i encertat. La Marta assumint responsabilitats. El Sergi vergonyós però complint. El Marc, el Fuqun, el Mattia, el Kelvin, en Joan, el JJ, l'Ari, la Carmen, la Marta A, la Marta dC, etc.. I així un de cada trio ens situa a l'època. De meitats del segle XIX a principis del XX. Ens expliquen com es distreien els rics. Com vivien rics i pobres. Com en comencen a poblar les ciutats. Invents importants com: la màquina de vapor, l’aparell fotogràfic o la il·luminació elèctrica. París ciutat de les llums. París centre cultural. La rigidesa de les exposicions. Les tècniques pictòriques. Els temes principals dels quadres de l'època: guerra i religió. Com aquell que no vol la cosa, entre tots ho han aconseguit. Hem retrocedit 120, 130 anys. Ara ja estem preparats per gaudir de l'exposició. No hi ha res com que t'expliquin les coses i que les expliquin bé. Transmetent emocions. Posant passió. La Cristina és així. Interpretem cada quadre, cada pinzellada, cada traç. 

Pissarro. La casa de Piette a Montfoucault.
Sembla fet amb Typpex. "FG dixit"

Descobrim la importància de la llum. La importància del color. Descobrim la percepció. Descobrim personatges ocults. Descobrim transgressió. Descobrim provocació. Descobrim un canvi de mentalitat. Descobrim una lluita conta el poder establert. Descobrim reivindicació. Descobrim lluita pels ideals. Descobrim una passió. Descobrim sensibilitat. Descobrim una manera d'expressar. Descobrim una manera de pensar. Descobrim art.

Ballarines de Degas

Gerome. L'encantador de serps.

Badia de Nàpols. Renoir.

Bretonne en prière. Gaugin

Descobrim Pissarro, Manet, Monet, Renoir, Degas, Gerome, Tissot, Toulouse Lautrec, Gaugin, etc ... Descobrim un món ... Descobrim sensacions ... Descobrim emocions .... Descobrim ...

Descobrim als descobridors:

Setmana d'hivern

Sembla que l'hivern ja està aquí. A l'hivern li ha agradat està entre nosaltres i es vol quedar unes quantes jornades més. Parlo, evidentment, de l'hivern climatològic. L'altra encara és més aterrador. Estic preocupat pels banquers. Com s'ho faran ara. Els baixen el sou. Passen de cobrar entre 80 i 100 mil euros al mes. Si, si, al mes. A cobrar "només" uns 400 o 500 mil euros anuals. Pobrets meus. Tots ells amb sous blindats. I les responsabilitats? M'agradarà veure que passa amb els complements del sou. No pots deixar de tenir un somriure a la boca quan en alguns casos aquests bancs havien o han estat intervinguts i l'estat hi abocava i aboca diners. Diners de tots, és clar. Estic preocupat pels nostres estudiants. Quin mal de cap amb les declaracions del ministre del ram. Batxillerat de 3 anys. Escolaritat obligatòria fins els 16. I caos i més caos a afegir sobre l'educació, per si ja no en teníem prou, de caos. Nosaltres anem fent que mai se sap que ens trobarem. Preparant la minifesta. Últims retocs perquè és el proper diumenge. Indis i vaquers envairan el pati de Bruniquer. Seguim mirant escoles i les diferents opcions que tenim de sortides. Cicles i batxillertas. Optatives i itineraris, etc... Ens mentalitzem que la propera setmana tenim les proves de les competències bàsiques de 4t d’ESO. Proves que es fan a tota Catalunya al mateix temps. He anat a una reunió que parlaven d'aquesta prova i explicaven els detalls de la seva realització. El secret professional i el corporativisme ben entès, no em permeten fer cap comentari sarcàstic, però n'hi ha per fer un llibre. Detalls. Paquets i sobres que arriben amb aire de misteri. Administradors i correctors. Correctors i administradors creuats. Creuats de centres vull dir. És a dir, de centres creuats. No fos cas que algú fes trampes. Proves que s'han de custodiar en el centre, sota la tutela de la direcció. Ja m'imagino un sentinella fent guàrdia davant dels documents. Enviaran un mosso d’esquadra? Més que una prova que no condueix a cap titulació, us recordo això perquè a vegades perdem el nord, sembla que sigui una prova per accedir al treball de la teva vida amb un sou de banquer. De banquer dels d’abans. D’abans de la retallada, vull dir. El treball de la teva vida i queden molt poques places. És important, si. És important, evident. Hem de mentalitzar als alumnes que la facin el millor possible, si. Hem de garantir que les condicions de realització siguin les més òptimes, si. Hem d'aconseguir que els alumnes s'impliquin al màxim i amb el màxim respecte facin la prova, si. No patiu que ho farem el millor possible. Farem que ho facin el millor possible. Per cert, he comentat que és la prova de competències bàsiques de 4t d'ESO. Si, si. De 4t d'ESO. Sembla una broma, no? És el primer cop que es fa. Serà l'últim? Si és per un tema estadístic i de seguiment, per què es fa? Per què hem d'invertir diners amb les proves, els missatgers, els correctors ... si no s'han de fer més? Hem de trucar al “senyor ministro”. Hem de trucar a l’honorable consellera. Si, si de 4t d'ESO. Sembla broma, no? I nosaltres a seguir justificant coses injustificables davant d'alumnes i famílies. Si s'ha de retallar i estalviar perquè no estalvien les proves de 4t si és que 4t ha de desaparèixer. És que no ha de desaparèixer? Si no ha de desaparèixer per que llancem a l'opinió pública més desconcert. A qui beneficia tot això? Als alumnes, a les famílies i als professors segur que no. De totes maneres vetllarem perquè les proves surtin el millor possible. No pateixi senyora consellera. Per acabar amb ànims us deixo amb el muntatge de la Madonna a la Superbowl. Això si que és un espectacle. T'agradi o no la Madonna, és un espectacle. Els Barça – Madrid també són un espectacle. Mamma mia també serà un espectacle. Mentre tinguem "pan y circo" cap problema. I quan s'acabi el "pan"? Viurem només de "circo"? L'hivern serà dur i llarg. Molt dur i molt llarg. El caos serà gran. Molt gran ...

Les portades

Fa fred. És hivern. Els homes del temps diuen que n'hi ha per dies. La candelera va plorar, però em sembla que seguirem tenint fred. És hivern. És un hivern fred. De totes maneres no deixeu de llegir la premsa. Porta notícies força interessants. Notícies treballades amb photoshop. Ho podeu comprovar en els exemples d'aquí sota ... a aquesta gent no l'atura ni el fred intens ... qui sap si algun dia esdevindran realitat. Tot està a les seves mans.

Neva. Haurem de triar

Si la Candelera plora

el fred es fora.

Si la Candelera riu

el fred és viu.

Les dites populars serveixen quan serveixen. S'acosta l'hivern. Cel gris. Gris neu. Un hivern fred, fosc, molt fosc i llarg, molt llarg i això no ens ho treurà ningú. És un llarg hivern que haurem de passar tots. Si el passem junts i ens ajudem serà més suportable. En aquestes condicions meteorològiques els pensaments dels alumnes de 4t bullen. Bullen en molts sentits. Ja veureu quan arribi la primavera. Una primavera que ara sembla molt i molt llunyana. Els de la meva generació. Els que fa un temps que ja hem entrat a la "cara B", tenim uns avis que van començar a treballar de ben joves. Van començar a treballar quan pràcticament eren uns nens i unes nenes. Algunes cròniques expliquen que van tenir una infantesa molt curta i molt poca adolescència. Els nostres pares són els que pensaven en un treball per tota la vida. En un lloc de treball, el mateix, per tota la vida. Van començar a treballar joves, molt joves i anaven pujant dins les seves empreses. Existien premis de fidelitat i la gent es passava tota una vida treballant per la mateixa companyia. Rellotges i plaques a l'ordre del dia en dates de jubilació. La nostra generació és la que als 14 anys havia de decidir si BUP o Formació Professional. Ningú es plantejava que era massa aviat per fer la tria. Els nostres fills. Ai, els nostres fills. Què serà d'ells? Segurament cambiaran, si tenen la sort de treballar, unes quantes vegades d'empresa. Cambiaran unes quantes vegades no només d'empresa, sinó fins i tot, cambiaran unes quantes vegades de sector i de localització geogràfica. Què vol dir això? Vol dir que el més important és estar preparat pel constant canvi. Tenir l'habilitat d'aprendre constantment. Tenir l'habilitat de reinventar-se. Tenir l'habilitat de saber transformar l'allau d'informació que els arriba en coneixement. Tenir l'habilitat de saber gestionar aquest coneixement. Han de ser forts mentalment. Forts mentalment per poder gestionar un constant percentatge d'incertesa en les seves vides. Incerteses a tots nivells: laboral, emocional, relacional ... Han de saber gestionar les emocions. Han de saber canalitzar les seves emocions. Els patrons clàssics. Els rols clàssics no serveixen, davant d'aquesta perspectiva. Davant d'aquesta situació. Què els ofereix el sistema? El sistema els ofereix una formació clàssica. Serveix la formació clàssica per afrontar el futur dels nostres alumnes? Cadascú, cada docent, amb la seva "llibertat de càtedra" fa el que pot per tapar aquests forats. La formació clàssica és més fàcil de donar. És més fàcil de programar. És més fàcil d'avaluar. És més fàcil de gestionar. Dona més "seguretat" als docents. És més fàcil de legislar. És per la que han estat preparats els docents actuals. I els estudiants? I els alumnes? En general. Entenguis i posis allà on convingui el límit d'aquest, en general. En general, els alumnes viuen en un oasi. En un oasi de ben estar. En un oasi que satisfà totes les seves necessitats. En un oasi de protecció familiar i social. En un oasi que sovint no els permet créixer. Entenent per créixer la capacitat per assumir responsabilitats. Entenent per créixer la capacitat de triar. Entenent per créixer la capacitat per decidir el seu futur. Entenent per créixer la lluita per la seva formació. Entenent per créixer la capacitat per assumir riscos. Entenent per créixer la capacitat de gestionar els propis errors. Entenent per créixer la capacitat de gestionar les frustracions. En aquest marc general, els alumnes de 4t han de decidir. D'aquí a 3 mesos. D'aquí a 12 setmanes. D'aquí a 90 dies, han de decidir cap on caminaran les seves vides. Més ben dit, d'aquí a 90 dies han de decidir per quin camí volen començar a caminar. Quin és el camí escollit per començar a construir les seves vides adultes. Les seves vides "responsables". La decisió és complicada, cert. Però no tenen, ni 8, ni 10, ni 14. Tenen 16 anys. Tenen 16 anys i la tria és important, cert, però no és de vida o mort. No és de vida o mort i menys pensant en el futur canviant que els espera. Què hem fet malament entre tots? Què estem fent malament? Què hem de canviar? Quina part de la seva formació no s'ha treballat prou? Jo en puc tenir alguna idea. A vosaltres us deixo la reflexió. Ells i elles han de triar. La responsabilitat de la tria és seva ... S'acosta l'hivern. Neva i les temperatures en clara davallada. Neva. S'acosta un cru hivern. El país sota zero. Sota zero en tots sentits. S'acosta l'hivern. Neva. Fa fred. Molt fred. En farà més de fred. Molt més. Els alumnes han d'escollir. Que la tria sigui el més encertada possible.

Primer contacte amb l'escenari

Matí fred. Força fred. Temperatures baixes. Molt baixes i més que baixaran. Serà que s'acosta l'hivern? Serà que s'acosta un front siberià. Serà que ja no hi haurà matèria d'educació per la ciutadania. Serà que haurem d'estudiar la Constitución Española. Serà que hauré de treure la pols a aquell exemplar que va arribar a casa meva cap allà l'any 1978 ... veig que tot segueix igual sinó pitjor. És un dejà vu. Què vindrà després de la Constitución? Potser millor no saber-ho, no? No cal tirar més enrere del 78, no? No anirem a parar al 75 o abans? És clar que a aquest pas mai se sap. Tisorada a la llei de l'avortament i que es vagin preparant els matrimonis homosexuals. Quina por. Matí fred. Força fred. A primera hora d'avui mates. Mates i fred, quina combinació. Ja us podeu imaginar. Ganes de fer trigonometria poques, molt poques. Demà examen ... Demà tots glaçats amb els sinus, cosinus i tangents. Més que llibres i apunts avui a classe hi havia maletes. Maletes? Què marxem a París i ningú m'ha avisat? Normalment marxem al juny, he pensat. Serà que s'han canviat les dates per culpa d'Spanair? Bé per culpa d'Spanair segur que no. Maletes obertes i al seu interior roba. Roba i més roba. No em vull ni imaginar les maletes i equipatges de París. En ple hivern i ja estic suant. N'haurem de parlar. De fet, en parlarem. Excitació entre el personal. Excitació i nervis. Nervis i tensió. Tensió i emoció. Venim del cap de setmana de gravació de veu. De fet, de gravació de cançons. I avui ... contacte amb l'escenari. Avui primera prova de l'espai real. Primera prova de la sala que veurà la nostra estrena el proper dijous 31 de maig. Dia que poc a poc es va acostant. Jornada de moltes emocions. Una jornada més d'emocions en aquest curs. Tantes emocions que semblen unes muntanyes russes. Ho he de viure tot. No em puc perdre res. He d'aprofitar cada dia. Cada instant. Vull recordar tot això que fem. Vull recordar cada gest, cada anècdota. Vull recordar .... vull recordar que a part de tot això que fem també hem d'estudiar. Si no ho faig recordaré aquest curs com un malson. Com el dia de la marmota, ara de moda, perquè hauré de tornar a repetir el curs. Així doncs, cal que treballi. Hi ha temps per tot. Per treballar també. Per estudiar també. Malgrat el fred hi ha temps per tot.

Dins d'aquest fred, fred hivern dos detalls a destacar. A destacar per exemplars. A destacar per ser punts de llum que il·luminen aquest fosc i fred hivern. Per ser punts de referència. Per coherència. Per senzillesa. Per sentit comú. Per l'elegància i per molts i molts altres motius. Parlo del partit i posteriors declaracions d'en Rafa Nadal després del més que ultramaratonià partit no guanyat, que no perdut, a la final de l'Open d'Austràlia d'aquest darrer cap de setmana i de la roda de premsa d'avui del Pep Guardiola. Senzillament per treure's el barret. Senzillament dos moments per emmarcar. Dos moments per reflexionar. Sublims per aquells que els vulguin escoltar i entendre. Comportaments exemplars en victòries, empats i derrotes. Malauradament no tenim referents d'aquest nivell en altres camps. Quina llàstima. Segur que moltes coses serien diferents. Segur que si.

Ja tenim la música

Els adolescents tenen coses a dir, 

però n’han perdut els mots.

Montserrat Roig

S'acosta l'hivern. Un hivern dels de veritat. Un d'aquells amb temperatures rècord. Negatives, és clar. Millor que no mireu els telenotícies ni les informacions del temps. S'acosta l'hivern. El cru hivern. Ve una onada de fred siberià. El que avisa no és traïdor. S'acosta el cru, cru hivern. Ara que ja ens hem acomiadat de tenir un hub aeri intercontinental. Ara que el presidente del gobierno ens diu que ja sap que les retallades i reformes conduiran a una vaga general. Ara que sabem que Madrid es torna a presentar per tenir uns jocs olímpics, que només la presentació, ja la pagarem entre tots. Ara només ens faltava el fred siberà. Ara si que comencem a tenir tot l'escenari muntat. Ara si que tenim el cru hivern a sobre. Per encendre la llum de l’esperança us passo la crònica d’ahir diumenge. Ahir diumenge els alumnes de 4t es van reunir per gravar les cançons de mamma mia. Les que sentireu el proper 31 de maig. El dia de l’estrena. Una de les participants, la Carmen, va fer la crònica de la jornada que us passo a continuació.
Que ens llevem un diumenge a les 8 i mitja, amb ganes i energia (bé, uns més que altres), per agafar el metro en direcció “La Colónia Güell” a passar un día ple de “música”… no es veu cada día.

Això ens fa pensar que potser sí que val la pena aquest esforç, I TANT! Com diu el Jordi, ha estat un día amb pocs núvols, bastant blau. Blau? Tot ha sortit com s’havia previst, amb algun imprevist tècnic... Però res que no es pugui solucionar! Blau.

Carmen

Cal estar preparats pel cru, cru ... hivern ...

Dia de la Pau

Les accions no esdevingudes provoquen 

sovint una catastròfica manca de conseqüències.

Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès

Fred. Cada dia més fred. Molt, molt fred que s'acosta, et penetra pels porus de la pell i s'acosta al moll de l'os d'on serà molt difícil de treure. S'acosta un llarg, llarg hivern ... un hivern que pot afectar a tota una generació sencera. Mentre tot això passa a l'Escola fem el dia de la Pau. Té sentit el dia de la Pau en una situació global com la que tenim? Té sentit el dia de la Pau en un entorn com el que tenim? Té sentit el dia de la Pau quan estem envoltats dels referents que tenim? Tal i com diu la Carmen, gràcies infinites per les teves aportacions, en el seu comentari a l'entrada anterior ... rotundament ... SI! Per poder canviar aquesta dinàmica lamentable que ens envaeix. Per poder canviar el nostre model global dominat per qui està dominat. Per poder donar un cop de timó i poder fer un canvi el rumb ens cal ... cultura, cultura, cultura. Esforç, esforç, esforç. Treball, treball, treball. Esperit crític, esperit crític, esperit crític. Persistir, persistir, persistir. Cooperar, cooperar, cooperar. Formació, formació, formació... En aquest marc el dia de la Pau té tot el sentit. Té tot el sentit si volem preparar una generació que lluiti pel canvi. Per una generació més humana i humanista. El dia de la Pau a l'escola té sentit, o i tant. El dia de la Pau és un d'aquells dies que fa escola. Sovint ho comento, ja ho se. Però si volem que el missatge arribi cal persistir, persistir i persistir. La nostra és una escola familiar i el dia de la Pau és un dia que fa família. És un dia d'escola diferent. Organitzat pels alumnes de 3r d'ESO tota l'escola es barreja. El dia consta d'uns tallers. Tallers preparats pels alumnes de 3r. Els monitors són els alumnes de l'ESO, de tota l'ESO barrejats. Els que realitzen els tallers són els alumnes de primària barrejats a Bruniquer. Els d'infantil barrejats a Encarnació. Aquestes barreges ajuden a fer escola. Petits amb grans. Grans amb petits. Per acabar la diada hi ha una trobada de tots al pati de Bruniquer on es realitzen les activitats de tarda. El fi de festa acostumen a ser cançons i coreografies col·lectives. Si en voleu més informació us convido a entrar als blogs d'altres cursos i a mirar les fotos a la galeria d'imatges.

S'acosta l'hivern. Hem de tancar files i generar bones dinàmiques i bones pràctiques que serveixin d'exemple per poder fer front a l'hivern que s'acosta ... o que ja tenim aquí.