Bon Nadal

Els alumnes de 4t us desitgen unes bones festes. Us donen les gràcies a tots pel vostre suport i us deixen un tastet de les nadales que han cantat aquesta setmana pels carrers de Barcelona. Pi i Margall, la Plaça Garriga i Bachs i la cantonada Torrijos - Travessera de Gràcia, han estat els escenaris de les seves actuacions. Moltes gràcies a tots, perquè gràcies a vosaltres, París està més a prop.

BON NADAL I MILLOR ENTRADA D'ANY A TOTHOM!!!

Recordeu que ... s'acosta l'hivern de veritat!

Punt i seguit

Últim dia de classe. Bé, de fet últim dia de permanència en centre abans de Nadal. El matí exhaureix les hores fins la traca final. La traca final està composada de l'últim episodi de l'amic invisible i les notes. Normalment les notes ja no generen massa sorpreses. Algun que altre ensurt i poca cosa més. Tot ja estava bastant dat i beneït. Esperem que, en alguns casos, serveixin per generar reflexió i alguns canvis d'actitud en front la feina. A altres, serveixin per agafar noves energies per seguir treballant. Nadal és bona època per fer propòsits que després no complirem. Però el primer pas és fer els propòsits. Així doncs, a fer bons propòsits.

Us recordo que tenim dos bolos pendents. Demà al centre, allà al costat de la Catedral, i dissabte a Cal Ros.

Ja el tenim aquí

Qualsevol predisposició en favor d'una forma podrida

de govern ens incapacitarà per a discernir-ne una de bona.
—Thomas Paine, escriptor i polític

nord-americà d'origen anglès (1737-1809)

Ja no ho hem de dir més. Ja no cal dir ... s'acosta l'hivern. Malgrat tot, nosaltres ho seguirem dient. L'hivern astronòmic ja és aquí. Avui ha arribat amb temperatures suaus. Segur que aquestes temperatures són un brindis al Sol. Són la calma abans de la gran tempesta. L'altre hivern; el cru, fred i llarg de veritat, encara està per arribar. Ja el notarem, no patiu. De moment als treballadors públics als hi han retingut un IRPF d'una cosa que encara no han cobrat, i ja veurem si cobren. Però avui, per sobre de tot, és un dia d'emocions contraposades. La loteria, l'amic invisible, les notes, el dinar amb els companys, l'inici de les vacances ... Amb això no vull dir que les notes siguin una loteria encara que de fet són números cantats en la major part de casos. Són el resum del treball, l’esforç i l'evolució d'un trimestre. Hem fet molt, però encara ens queda molt per fer i cada cop menys temps. En molts casos segueixen treballant a batzegades. En molts casos encara no han aprés a controlar l'efervescència i, s'esbraven amb facilitat. No són regulars. Potser les noves generacions no ho han de ser de regulars amb l'esforç i estem lluitant contra molins de vent. Fem campanyes fortes i ens cansem. No mantenim el ritme. No som constants. S'ha de recordar que encara ens queden algunes plantes de nadal per vendre o es va suspendre el bolo d'ahir a la tarda per manca de cantants. És una llàstima, però a alguns no els podem demanar més. No els hem de demanar més. I tant que no, prou que fan. No podem cremar les naus sempre dels mateixos. No es pot abusar. Cal la implicació de tots. Dels altres. En aquest punt encara anem una mica coixos. Quan fallen els de sempre, els que fan de pal de paller, quedem a zero. En aquest sentit ens queda camí a recórrer. Hem de lluitar contra la cultura del ja m'ho faran, ja m'ho demanaran i, si em puc “escaquejar”, millor. Es tracta d'entendre que tots podem i tots hem d'aportar. Aportar sense que ens hagin d'estar al darrere. Al final és en benefici de tots. Seguirem lluitant. Seguirem treballant. Ho hem de fer perquè ... s'acosta el veritable hivern ... i cal que estem tots junts per fer-li front.

Més bolos

Com deia el gran filòsof del segle XX, Bernd Schuster, "No hace falta decir nada más". Gaudiu de l'espectacle ofert avui a Can Ros:

Fira de Santa Llúcia

S'acosta l'hivern. El dia s'ha despertat gris i mandrós. Sembla que s'hagi donat per vençut davant l'arribada de l'hivern. Sembla que ja no tingui ganes de seguir lluitant. Accepta la rendició incondicional. Malgrat el dia gris, emprenem camí cap el centre. Sembla que hi estiguem abonats. Ahir, avui, divendres... Avui anem a gaudir del centre. Anem a fer una passejada per veure i viure l'esperit nadalenc. Sortida de 3r i 4t d'ESO. Sortim junts cap el metro. Són poc més de les 10 del matí. El dia segueix gris. Temorós i poruc davant l'anunci dels nous ministres. No n'hi ha per menys. S'anuncien més retallades. De tant retallar ens quedarem sense tela. Baixem a Jaume I. L'activitat comercial, a centre ciutat, poc a poc s'anima. Les últimes paradetes de Santa Llúcia, que encara estaven tancades, van obrint els porticons. Pel centre hi ha gent però no massa. Per la fira transiten, bàsicament, escoles i guiris. Gent, però poca activitat comercial. La gent s'ho pensa abans de gastar un euro. Pels alumnes, dia tranquil, abans de les notes. Les notes arriben demà, com l'hivern astronòmic. Hi haurà alguna relació? Algú és quedarà glaçat? S'acosta l'hivern ... un hivern llarg. Molt llarg ...

Bolos

S'acosta l'hivern. Fa fred. Força fred. Per això els alumnes de 4t s'escalfen cantant. Ahir van començar la sèrie de concerts al carrer Pi i Margall. Avui, al costat de la Catedral, no massa lluny de Santa Llúcia. El centre està efervescent. Il·luminacions de tots colors. Gent amunt i avall. A portal de l'Àngel hi ha animació. Les llums de Nadal i les músiques escalfen l'ambient. El pessebre de la Catedral presideix el claustre i davant de Santa Llúcia, una sola feligresa. Li he donat records de part vostra. A Santa Llúcia, no a la feligresa. Sempre l'hem de tenir present. De totes maneres la fira de Santa Llúcia no està a petar.  Pots passejar tranquil·lament mirant les parades de pessebres, caganers i arbres de nadal. Demà sessió doble. Matinal a Travessera cantonada Torrijos i a la tarda tornem a Pi i Margall. Si les veus i les ganes aguanten, divendres de nou al centre i dissabte, vigília de Nadal, a Travessera - Torrijos. Estan imparables. A veure si les veus i les energies aguanten. Les ganes i la il·lusió pels núvols. No estem tots. Ve aquell que pot i en té ganes. Avui erem 16. Ganes d'ajudar al grup. Ganes de desinhibir-se. Ganes de passar-s'ho bé. Ganes de fer pinya. Ganes de deixar enrere les vergonyes. Ganes d'aprendre que costa guanyar diners. Ganes de créixer. Això també és formació. Són experiències que segur que més endavant recordaran amb certa nostàlgia i, si cauen quatre euros, millor que millor. París estarà més a prop. Sempre costa arrencar, però després tothom s'anima. 80 minuts més tard algunes veus es comencen a rendir. Cal recollir i esperar a demà. Creuem la plaça Sant Jaume i cap el metro. Així tanquem recorregut pel centre. Demà actuació doble. Cal recuperar les veus. És bo no obligar. Tothom però, ha de ser conscient que els cantaires i les cantaires donen el seu temps, les seves veus, les seves ganes i la il·lusió per un projecte comú. Aquesta és l'actitud que hem d'agrair i per això els hem de felicitar i animar. Recolzar i acompanyar. Som 30 i moltes coses a fer. És bo que tothom participi en alguna. Necessitem a tothom. De moment us deixo amb algunes nadales collita d'avui. S'acosta l'hivern. Es preveu que serà llarg, dur i cru però, units li farem front.

Festa de Nadal. Diumenge, 18.

En la vida d'un home només poden ocórrer dues tragèdies.

La primera: no arribar a complir els desitjos.

La segona -qui ho diria!- arribar-los a complir.

Òscar Wilde

S'acosta l'hivern. Cada dia fa més fred. Bufa el vent. Vent que augmenta la sensació de gelor. Segur que, aviat, farà més fred. Mentre això passa i esperem l'apocalíptic discurs de demà del nou Presidente, avui ha sortit el Sol. L'astre rei ens il·lumina i escalfa. Intenta, inútilment, combatre l'arribada de l'hivern. Intenta, inútilment, lluitar contra les hores de foscor. Avui ha estat un dia radiant: la Marató, el món de la pilota -això radiant per alguns, altres segueixen sense voler entendre- i la festa a l'Escola. La diada d'avui és una festa de tota la comunitat. És el dia de la cantada de Nadal. Si, ens trobem per desitjar-nos bones festes. Però és més que això. És un punt de trobada de tots. Per nosaltres és una festa gran que volem compartir amb tothom. És un punt d'unió entre tots. De contacte. D'intercanvi. És un dia que potencia els vincles, els lligams entre tots. De que tothom senti que forma part de l'Escola. De mostrar què fem i com ho fem. De compartir. De deixar-vos entrar a casa nostra que és casa de tots. És on tots els alumnes, tots els companys i tot el personal passa hores i hores. Hores que compartim amb els vostres fills i filles. Amb els vostres infants. Amb els vostres adolescents. Hores on compartim alegries i tristeses. Hores on compartim coneixement i sensacions. Hores on compartim felicitat i dolor. Hores on hem de gestionar emocions. Moltes emocions. Hores on veiem créixer generacions. Hores que s'inverteixen en ajudar a "fer" persones. Per això m'agrada fer 4t. 4t és el final del procés i és on es recullen els fruits. Els fruits de la feina de tots els companys. De tot el personal que treballa directa o indirectament a l'Escola. On aprecies que tot allò que s'ha treballat abans comença a lluir. Tota la feina que s'ha fet a l'aula i fora l'aula treu el nas. Així, permeteu-me que feliciti a tothom per la diada. Tots la fem possible. Però des d'aquí. Des d'aquest espai, m'agradaria felicitar especialment als alumnes de 4t d'ESO. Felicitats a tots aquells que vàreu participar en la jornada d'ahir per la vostra predisposició, energia i ganes de col·laboració. Aquesta resposta és la que dona sentit a la nostra tasca. Us deixo unes imatges de la jornada amenitzades amb una cançó escrita per Josep Thió. Quan somrius. Mentre mireu les imatges penseu en els vostres desitjos. Lluiteu per complir-los, però mai deixeu de tenir nous desitjos pels que lluitar. Si poden ser col·lectius, molt millor. Nosaltres, igual que fan alguns clubs de futol, seguirem lluitant. Malgrat s'acosti l'hivern.

Per l'Adrià

Tots i totes els companys i companyes de classe volem una ràpida recuperació de l'Adrià. Per això li dediquem aquest petit espai. Els teus companys de Física i Química, "supermotivats", et passen el que han fet avui a classe. Segur que això t'anima molt. Apa Adri, a fer bondat i recuperar-se aviat. Que la força estigui amb tu. Que la força t'acompanyi.

Aquest és el Nadal que ens espera

Màxima concentració a classe

L'Òscar comprovant les forces interiors

Volem la ràpida recuperació de l'Adrià!!!

Diàlegs radiofònics

S'acosta l'hivern. Cada cop l'ambient és més gèlid. Aquest cap de setmana baixaran molt i molt les temperatures. Això diuen. Com sempre ens van preparant. D'aquesta manera quan arribi ho acceptarem millor. Més freds, més que congelats, s'han quedat els que cobren de la Generalitat. De moment s’endarrereixen els pagaments als proveïdors i la paga de Nadal dels treballadors públics es veu afectada. Només cobraran el 80%, i tard. L'altre 20%, ja veurem. Recordo que la paga de Nadal és una ficció. No deixa de ser part del sou. Per altra banda, el més lamentable és el motiu. El motiu oficial. El motiu, que dona la Generalitat, és que Madrid no paga els famosos 759 milions. Quina excusa. Aquests diners no eren per infraestructures. Quina previsió. En definitiva, quina barra. Com sempre a “pringar” i tragar. I si deixem de pagar impostos perquè la Generalitat no paga perquè Madrid no paga? Per això fan bé els alumnes de francès. Van millorant en aquesta llengua. Mai se sap on, ni com acabaran. Per sort el francès no s'acaba amb la França metropolitana, Sarkozy i companyia, i s’estén a qualsevol dels 5 continents. Segur que a nivell planetari hi haurà més oportunitats, o no. Observeu els progressos en aquesta llengua, paga la pena. Pareu bé l'orella. És un treball digne del gran Guillermo Sautier Casaseca:

S'acosta l'hivern. Si seguim a aquest ritme de retallades passarem fred, molt de fred. De l'oest encara han de bufar vents. Ja cal que us poseu pedres a les butxaques. Els vents, quan bufen de la meseta acostumen a fer mal. Molt de mal. Penseu que sempre tenen tendència a bufar cap aquí. I la primavera es veu tan lluny, però tan lluny, tan lluny, que no sabem quan podrem tornar a gaudir d'una primavera. Fins i tot, dubtem de si tornarà algun dia, la desitjada primavera ...

Sant tornem-hi

Després dels exàmens del primer trimestre, de la jornada d'avaluació, de la setmana de ponts i de la retirada de la figura de l'Iñaki del museu de cera de Madrid, l'activitat torna a la monotonia. Classes, assajos de l'obra de teatre, preparar la cantada al carrer i pensar en més coses per ingressar diners. París ens espera i cal fer un bon calaix. A veure si les plantes de nadal ens ajuden. Bé, ben bé a la monotonia no. Entre classes estem preparant l'arribada del Nadal. Recordeu que diumenge 18 tindrem la tradicional trobada a l'escola. Us esperem a tots. Bé aquesta petita entrada és per passar-vos imatges d'aquesta tornada a la normalitat, tot esperant les vacances de Nadal. Observes la classe, les escales i els passadissos de l'escola i poc a poc van agafant color i calor de Nadal. La il·lusió, sobretot entre els més menuts, va en augment aquests dies. Bé us passo les imatges.