Setmana d'exàmens

Comença la setmana d'exàmens i s’acosta l’hivern. Caram quina combinació.  Per fer front a la setmana cal estar en perfectes condicions físiques i psíquiques. Per aquest motiu comencem la setmana fent esport. Nervis fora i a fer exàmens. Recordeu que hem d'anar dia a dia, examen a examen. En aquest cas és útil segmentar el tot, la setmana, en parts. Hem d'anar dia a dia, control a control. Ànims i força a tots. Us deixo uns vídeos de l'activitat física d'avui. Quina plasticitat. Quina coordinació. Quin estil. Quina elegància de moviments. Semblen coreografies. Seran la base dels balls del musical. Si és així la cosa promet. S'acosta l'hivern i hem d'estar preparats.

Cap de setmana. Exàmens a l'horitzó proper.

S'acosta l'hivern. Els dies són més curts. Les nits llargues i més fredes. La calma tensa d'aquesta darrera setmana em preocupa. Les poques informacions que es van filtrant encara em preocupen més. La marea blava s'acosta. Després de la calma sempre arriba la tempesta. Aquesta calma em preocupa. A més calma, la tempesta és més forta. S'acosta l'hivern i quan esclati ho farà amb tota la virulència possible. Malgrat s'acosti l'hivern sembla que la primavera promet. Una flor no fa estiu, però, una flor és una flor. Hem de gaudir de cada instant. Perquè aquest instant ja no tornarà. Segur que, per primavera, almenys hi haurà un sunny day. Intentarem resistir el cru hivern waiting on a sunny day. Sembla que el 17 de maig serà un sunny day. Bé, una sunny vetllada. Està confirmat. Per anar fent boca:

Els caps de setmana previs a les setmanes d'exàmens em porten records. Records d'estudiant. Records d'altres temps. Records del temps perdut. Laments del què no havia treballat. Laments de kes coses no fetes. Laments del què no havia aprés. Laments de manca de concentració. Laments d'impotència. Laments que no conduïen enlloc. Laments que em feien perdre més temps. Laments que feien la pilota més grossa. Si hagués treballat abans ara no s'em faria una muntanya. Amb aquests pensaments perdia hores. Sempre l'ai si. Ai si hagués treballat una miqueta més cada dia. L'ai si que sempre acabes justificant. Sempre trobes una excusa que calma l'esperit. El que faci falta per no afrontar la realitat. No enfrontar-te cara a cara amb la situació. Al final, te n'adones que l'ai si ni ajuda ni reconforta. Només et fa perdre més temps. Cal madurar. Per alguns, la setmana d'exàmens, es fa una muntanya, pels altres ni la més mínima preocupació. De totes maneres tots haurem de passar la setmana. Sovint més nervis a casa que en els propis interessats. Recordeu que cal assumir responsabilitats. Cadascú les seves. És la seva hora. És el seu moment. És la seva vida.  Forgen el seu destí. Cal que espavilin. Han de seguir creixent. No hi ha un altre camí. Cal insistir i perseverar. A la llarga dona els seus fruits. Molta sort a tots. Que vagi molt bé la setmana. Cal segmentar. Cal anar examen a examen. Un cop fet un examen cal buidar la ment i anar pel següent. Tornar a començar de zero. Marcadors a zero. Un examen fet no pot influir en el proper. Hem de ser forts mentalment. Cal créixer també en aquest sentit. S'acaba el primer trimestre ... i s'acosta l'hivern.

Dr. Jeckyll i Mr. Hyde

L'activitat d'avui era anar a veure l'obra de teatre, en anglès. Aquesta obra porta per títol Dr. Jeckyll i Mr. Hyde. La sortida l'hem realitzat amb els alumne d'ampliació d'anglès. Uns quinze alumnes. Mitja classe. Després entendreu perquè dic porta per títol. Dr Jeckyll i Mr. Hyde, no cal que expliqui més. L'eterna pugna entre el bé i el mal. La llum i la foscor. El correcte i l'incorrecte. Els àngels i els dimonis. Els dos costats d'una mateixa moneda. Etc. Tots tenim una mica de cadascuna de les dues cares. El bo és saber i tenir clar quan portem una careta o l'altra. Saber fins a quin punt hem passat "al lado oscuro" i si podem tornar o no. Cal conéixer la nostra escala de valors o els valors de la nostra escala. Bé avui com diria el Molt Honorable, això no toca. No toca filosofar. Seguint amb la crònica climatològica, avui, dia radiant. Cel blau i temperatura fresqueta però agradable, quan hem sortit de l'escola per anar cap el Poliorama.

Cel blau. Si, si és el cel de Barcelona avui

El camí triat ha estat baixar cap a la plaça Catalunya amb els ferrocarrils. M'agraden els ferrocarrils. Em sona a metro de senyors. Els senyors de Sarrià que baixen a Barcelona. La meva àvia també m'ho deia. Avui baixarem a barcelona. Jo no entenia res. No estem a Barcelona, pensava. Ara ja fa anys que l'entenc a la meva àvia. Anem a Gal·la Placídia i d'allà cap a Catalunya en ferrocates. Pels nostàlgics, us passo una foto dels "cavallitos" de Gal·la Placídia. Carai, quin canvi, no?

Els "cavallitos"

Hem fet cap a la part superior de les Rambles. La Rambla dels Estudis, quina ironia. Ara hi ha de tot, menys estudis. Vagis a l'hora que vagis sempre hi ha bullici. Gent amunt i avall. Sense direcció concreta. Caos en tots sentits. Gent de tots colors. Podríem fer un anunci de Beneton. Paradeta a canaletes i foto de rigor.

A canaletes

A veure si alguns hi poden tornar aquesta temporada. Poc a poc ens hem acostat al Poliorama. No estava massa lluny. Era bastant clar que ens acostàvem. Unes quantes escoles més feien de tap a la part central de les Rambles, just davant del Viena. Quan veus tanta joventut junta ja comences a "tremolar". Sobretot pensant amb els actors. Deuen ser coses de l'ofici. Te'ls imagines en ple esforç a l'escenari i aquesta colla fent sorolls  i il·luminant la sala a cops de mòbil. Avui no ha estat així. Al principi semblava que seria terrible el soroll a l'interior de la sala, però no. El comportament el podríem qualificar de bo, molt bo. Una estona d'espera al carrer gaudint de la matinal a centre ciutat i cap a la sala. Els acomodadors ens han conduit cap a les nostres localitats de manera força diligent. Una estona més d'espera i l'espectacle ha començat. Una noia ha fet la presentació. Si em permeteu, una mica infantil. Fins i tot els ha fet comptar fins a tres, en anglès, perquè comencés la funció. Ai, ai, ai, justet, justet. Justet com l'anglès del que ha fet gal·la per presentar el que veuríem. Suposo que era un tema de nervis. La disculparem. Una sala plena de joves incrèduls imposa. La cosa no prometia gaire. Sort que en principi la companyia és d'actors anglesos, sembla. Com a mínim l'idioma garantit. Per tal que us pugueu imaginar l'obra us explicaré el següent. Cal inventiva. A l'escenari ha aparegut el Dr. Jeckyll. Per aquest personatge cal imaginar una barreja de Jerry Lewis i Woody Allen. Mr. Hyde, cal imaginar a Jim Carrey a la màscara. La noia. Penseu en un creuament de Doris Day i Michelle Pfeiffer. Un inspector, barreja de Peter Falk amb tocs de Colombo i Clint Eastwood a Harry el Sucio. I un barman igualet que el Manuel del Fowlty Towers. Tot això amenitzat per un bon pianista en directe tocant cançons com Time goes by, de Casablanca, Imagine del John Lenon o I'll Survive de Gloria Gaynor. Poseu tot això a la coctelera i surt l'obra que hem anat a veure. No cal dir res més. A estones distret a estones surrealista. Us heu d'imaginar un seguit d'esquetxos amb un suposat lligam que donava una certa flaire a l'obra original. Bromes fàcils amb tocs d'humor simples i de recursos fàcils. Fent participar al públic. Això sempre funciona. Veure a un company fer el ridícul sempre agrada. Així han omplert uns 90 minuts de teatre. En general a distret als nostres alumnes.  Alguna escola devia perdre el tren perquè han marxat a abans d'acabar. Els alumnes semblaven una mica avergonyits per abandonar la sala furtivament i a les fosques. Algú dels nostres ha comentat: Sort que m'he llegit el llibre, que si no...  La perla, no obstant, ha vingut d'una filòsofa que tot sortint de la sala ha sentenciat amb una frase que resumia el que havíem vist de la següent manera. Cito textualment:  Pensaba que seria una chusta y en verdad a molao. No cal afegir res més.

Bosses de piscina

Presentem en societat un nou producte per recollir diners per París. Reprenent una idea de fa un parell d'anys, avui veu la llum la bossa per anar a piscina. Tot just quan hem donat per acabada la campanya dels calendaris, comencem amb les bosses. Això és un no parar. Espavileu que aviat no en quedaran:

La bossa

Triar. S'acosta el moment.

S'acosta l'hivern. Malgrat tot avui el dia és esplèndid. Radiant. El Sol s'imposa i aconsegueix foragitar els núvols dels darrers dies. Els mediterranis necessitem el Sol. Potser necessitem el Sol tant com l'aigua o els aliments. Necessitem el Sol. Necessitem notar la seva llum i sentir la seva escalfor. Per això quan portem uns quants dies sense veure'l el trobem a faltar i una certa sensació de tristor s'apodera de nosaltres. Avui ens estem vacunant. Estem recuperant temps perdut. Estem agafant energia pel que ens vindrà a sobre. S'acosta l'hivern i més retallades. Sembla que en dies lluminosos tot es veu més clar. Veus més enllà. L'horitzó està més lluny. Així doncs, és un bon dia per anar definint les tries. Triar és sinònim de fer-se gran. Vol dir assumir responsabilitats. Triar és prendre un camí per deixar-ne un altre. Per tant, és important triar amb arguments. Que la decisió sigui meditada. Per tots ells era més fàcil abans. Abans algú triava per ells. Ells i elles no decidien, o decidien ben poc. No haver de triar, no haver de decidir implica poca responsabilitat. No sóc jo el que m'equivoco. S'equivoquen els altres. D'aquí que la responsabilitat no és meva. És dels altres. És important doncs acompanyar en aquesta etapa. No decidir per ells. Acompanyar en la seva presa de decisions. Donar arguments. Fer reflexionar. Cal, no obstant, desdramatitzar. És un moment important, si, però si m'equivoco no passa res. Ja rectificaré. Forma part del "fer-se" gran. De créixer. De madurar. La primera tria important s'acosta. Batxillerat o Cicle Formatiu. Recordo que les dues opcions són igual de vàlides. Cal pensar, meditar quin ha de ser el meu camí. No per semblar més fàcil o més difícil. No perquè té més o menys prestigi, suposadament. No pel que fan els meus amics o amigues d'avui, d'ara. He de triar segons el criteri del què vull fer. Del què m'agradaria fer. De les habilitats que tinc. Les dificultats, si es presenten, ja les superaré. Ja lluitaré per superar-les. Per donar arguments avui hem fet una activitat. A vegades desconec el què m'agrada i és més fàcil començant per descartar el què segur que no m'agrada. Avui hem començat a fer això. Plantejar feines, treballs i estudis i eliminar allò que penso que mai faria. Amb la resta. Amb el que hem queda, he de començar a prendre decisions. Queda poc per arribar a una de les primeres bifurcacions importants. Per agafar un camí o un altre. Hem de prendre consciència d'això. Hem d'escollir. Malgrat s'acosti l'hivern, hem de triar.

Santa Cecília

Per aquells que sigueu amants de la música. Per aquells que sigueu melòmans. El que diré a continuació és una obvietat. Per aquells que no ho sàpiguen, avui aprendran una cosa nova i podran anar a dormir tranquils. Avui és Santa Cecília, patrona de la música. De fet va ser nomenada patrona de la música pel papa Gregori XIII cap allà l'any 1594. Dit això, anem al tall. Per Santa Cecília l'escola acostuma a fer una trobada musical. És una festa d'ordre intern. Aquest any han participat els alumnes de P3, P4, P5 i 1r de Primària, sota la direcció musical de la Fontcalda. S'han reunit a la sala polivalent del carrer Bruniquer per fer la celebració. La festa ha consistit en una cantada de cançons de cadascun d'aquests cursos. Després hi havia alguna col·laboració, realment fantàstica, d'alumnes de 4t de primària, 2n d'ESO i 4t d'ESO, que amenitzaven els entreactes. La festa ha estat un èxit. Cal felicitar a tots els participants. Des de les tutores, a tots els alumnes, passant per la Fontcalda. Tots ho han fet molt bé. Aquells que vingueu el dia de la cantada de Nadal, ja ho veureu. Explico tot això per dos motius. El primer és que moltes vegades fem coses que estan prou bé i tenen poca transcendència exterior. El fet de tenir els blogs de cada curs en permet fer publicitat i donar a conèixer aquestes activitats. De manera que tots vosaltres, encara que sigui mitjançant un tastet, pugueu participar de la diada. Pugueu mirar pel forat del pany com es treballa. Pugueu mirar la feina que es fa en un dia com aquest. Pugueu participar, en certa manera, de la trobada. Per tant us convido a entrar als blogs corresponents de P3, P4, P5 i 1r de Primària, per veure les diferents actuacions. El segon motiu seria per insistir en els lligams i col·laboració entre "petits" i "grans". Una festa que és bàsicament pels petits, el més grans col·laboren i participen. Aquests és un dels objectius de la nostra escola. Aquest és un dels objectius d'una escola familiar. Aquesta relació, permeteu-me dir, permanent entre tots els membres de la comunitat. Entre els "petits" i els "grans" de l'escola. Fa quatre dies van participar en la festa de la castanyada i avui, participen en la jornada de Santa Cecília. Aquest fet és el que volia destacar. Que volia  donar a conèixer. Aquests fets són els que d'alguna manera ens fan sentir una mica més orgullosos de la nostra escola. Orgullosos de la implicació dels nostres alumnes. Ens donen un motiu per l'optimisme. Per seguir treballant. Per seguir millorant. Per no conformar-se. Aquí us deixo les dues actuacions dels alumnes de 4t. La Marta i la Carmen. Que les gaudiu.

La Marta

La Carmen

Que el llegir no ens faci perdre l'escriure

186, 110, 16, 11, 7, 5, 5, 3, 2, 2, 1, 1, 1 ... Se acerca el invierno. Cal anar practicant per si un cas. Ara entenc perquè els meus pares volien que aprengués a nedar. Deu ser per la marea blava que ens inunda. Seguim. Seguim treballant. Seguim estudiant. Hi ha exàmens. Seguim amb l'obra de teatre. Seguim venen calendaris. Seguim pensant en nous productes. Seguim ... Lluny de caure en la monotonia voldria fer algun comentari més. El que voldria dir és que el llegir no ens faci perdre l'escriure. M'explico. Hi ha temps per tot. M'explico. Cal organització. M'explico. Està molt bé que aconseguim motivar a la gent. Al menys a part de la gent. Està molt bé que cadascú tingui interès en alguna activitat per recollir diners per París. Està molt bé que cadascú s'impliqui en alguna d'aquestes activitats. De fet és important. És essencial dins dels objectius del curs. És essencial que tothom vulgui col·laborar. Que tothom vulgui participar. Que tothom se senti útil. Que tothom aporti. Tot això ho hem reclamat moltes vegades. Que es faci el teatre, els calendaris, les pulseres, les bosses, les samarretes, les roses, les nadales, la minifesta, el joc de barri - joc de pati, els sortejos, etc. Repeteixo. Hi ha temps per tot. Tornem-hi. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. L'objectiu principal del curs és superar l'ESO. No només superar l'ESO. Superar l'ESO i omplir la motxilla d'eines i destreses personals per poder fer front als nous reptes que es presentaran en un futur proper. Dic això perquè està molt bé que fem totes les altres coses, però el més important és l'estudi. L'estudi personal. L'esforç del dia a dia. Per fer tot això, l'organització és fonamental. M'he d'organitzar. Quan porti al dia les meves obligacions acadèmiques, podré dedicar temps i esforços a les altres coses. Per això m'he d'organitzar. Hi ha temps per tot. No val canviar les prioritats perquè em ve més de gust fer les altres coses. Les prioritats s'han de tenir clares. Podrem fer totes les altres coses sempre i quan complim amb les nostres obligacions fonamentals de curs. No podem posar aquestes activitats com excusa de baixar el rendiment. De baixar l'esforç i la concentració. Ànims que sembla que l'hivern, ja és aquí.

Reflexionem

S'acosta l'hivern. Ara si que sembla inevitable del tot. Ja el tenim a tocar. Malgrat sigui la jornada de reflexió. Malgrat reflexionem i reflexionem, això no ho atura ningú. S'acosta l'hivern. Un hivern que pot ser molt llarg  i fred després d'aquest estiu que hem tingut. El fred ja es comença a notar. L'ambient gèlid planeja sobre nosaltres. Espero equivocar-me, però les coses no pinten bé. Ja he comentat en alguna ocasió que no entenc això de la jornada de reflexió. Ni moltes altres coses, evidentment. Per sort, hi ha moltes coses que no entenc. Això em permet seguir cercant, estudiant i aprenent. D'aprendre tampoc s'acaba mai. Per sort. Malgrat tot, avui he estat reflexionant. De fet, segueixo reflexionant malgrat no en tregui l'entrellat. Segur que no he reflexionat sobre el que "ells" volien. De fet una mica si. He reflexionat que malgrat tots els moviments, suposadament, socials seguim o seguirem igual. Dubto que demà es noti on s'hauria de notar. Dubto que a partir de dilluns tot ja estigui arreglat. Tant de bo. He reflexionat que ens manquen líders en aquest sentit. Que els referents són dèbils i sotmesos als "mercats". Per tant, quins líders tenen capacitat de desició? Quins tenen capacitat d'acció? Quins assumeixen les responsabilitats de com estem? Quins són els veritables referents pels nostres joves? De quins valors hem de parlar a casa i a l'escola si els que ens manen s'ho passen tot pel forro. O gairebé tot, va. Quina diferència hi ha entre vermells i blaus si no canviem el model? Estaria bé veure la cara als "mercats". Em sona a allò que expliquen les àvies perquè els fem cas. Allò que ho justifica tot perquè és intangible i ningú n'és responsable. Que vindrà el llop, l'home del sac, els comunistes, Bin Laden, Iran, Iraq, i tants altres exemples que ho justifiquen tot. Responsabilitat. Quantes vegades he començat una classe dient hem de ser responsables. O, hem de ser més responsables. A veure qui és el xulo que explica el significat i posa exemples pràctics amb la que està caient. Si ho mirem així han aconseguit allò que volien. He reflexionat. Us convido a tots i totes a reflexionar. Reflexionem. Però no només avui. Reflexionem una mica cada dia. Reflexionem sobre allò que fem i hem fet cada dia. Del què fem i del com ho fem. Reflexionem si allò que fem, ho fem amb sentit i quin és aquest sentit. Reflexionem si ajudem a cohesionar o a disgregar. Reflexionem si assumim les nostres responsabilitats o les avoquem sobre els altres. Reflexionem si estenem la mà per ajudar o només critiquem. Reflexionem sobre que podem fer pels altres i no només el que els altres poden fer per mi. Reflexionem ... Només si som referents. Només si fem de model, després podrem exigir. Després podrem tenir un bri d'esperança de què alguna cosa canviï. Esperança en el futur. Encara que només sigui per això, per mi la jornada de reflexió ha tingut sentit. Ha valgut la pena. Demà. Ai, demà. Demà, serà una altra dia. I quin dia, 20 de novembre. Tot torna. Segur que després de l'hivern, per llarg que sigui, vindrà una altra primavera. No patiu.

Sortim al Facebook

Salut a tots. Sortim al facebook del Teatre Nacional de Catalunya. Us passo l'enllaç. Ole, ole. D'aquí als escenaris. Felicitats als tècnics que surten a la foto i a la resta de la classe. Potser aviat també sortirem al facebook del cementiri. No penseu malament. També vam fer una visita. Ja veurem. Estem inundant la xarxa ... la gran invasió ha començat.

Retoc fotogràfic

A informàtica estan treballant el retoc fotogràfic. Per molts d'ells és el primer contacte amb aquests tipus de programari. Software pels anglòfils. Us deixo un parell de treballs per tal que pugueu comprovar la seva destresa en aquest art. Com exemples us deixo les composicions del Mattia i el Joan A.

Composició del Mattia

Composició del Joan A.

Ara comencen a treballar amb les cares. Ja penjarem imatges. No em puc ni imaginar el que poden arribar a fer amb els àlbums familiars. Que no els passi res a les iaies. Vigileu!!!