Últim dimarts ...

Tots som molt ignorants. El que ocorre és que no tots ignorem les mateixes coses.

Albert Einstein

Cada dia que passa és ja un dia de comiats. Ahir era l'últim dilluns. L'últim dia de piscina. Avui és l'últim dia d'exàmens. Ara si que ja no queda res i això es nota a la classe. A vegades hores difícils de passar. Cada cop que es tanca un examen les hores esdevenen més lentes. Sensacions i emocions contradictòries. La feina acadèmica toca a la seva fi. Els controls finals han anat caient un darrere l'altre, per bé o per mal, des de dimecres passat. Avui recta final. Ja fa dies que es parla més de maletes que de res més. A partir d'avui les maletes prendran un protagonisme definitiu. A les maletes i cap de tot. El més important la il·lusió i les ganes de passar-s'ho bé. Cal que d'això n'estiguin plenes. Prou complicat és conviure durant 7 dies i 7 nits. Hi haurà moments de tot. Per això és necessari encarar-ho amb il·lusió i ser sempre molt positius. Intentar gaudir de cada moment i cada situació. Acabem avui els exàmens i centrem-nos definitivament en ... París. El curs i per extensió l'ESO, per nosaltres, toca a la seva fi.

Últim divendres ...

Empty your mind. Be formless, shapeless. Like water. You put water into a bottle and it becomes the bottle. You put in a teapot, it becomes the teapot. Water can flow, or it can crash.

Be water, my friend!”

Bruce Lee

Esperant a ser rescatats i mentre s'esculen les últimes hores de l'últim divendres us deixo un vídeo per reflexionar aquest cap de setmana. Entre lliçó i lliçó. Entre problema de mates i problema de mates. Pensar una mica sempre va bé.

Últim dijous ...

Con su casco simbólico en el que aparecia grabado el número 451 bien plantado sobre si impasible cabeza y sus ojos covertidos en una llama anaranjada ante el pensamiento de lo que iba a ocurrir ...

Ray Bradbury

Farenheit 451

L'hivern ha donat un nou cop. S'ha endut a Ray Bradbury. Potser és un bon moment de recuperar-lo. De rellegir-lo, o llegir-lo aquells que no el coneixen. Això si encara queden llibres ... A més l'hivern ens portarà un rescat tou. A les facultats d'economia deuen anar de corcoll. Els que fan els temaris i els creadors de nou vocabulari deuen anar de bòlit. Això que està passant aquest hivern els deu superar amb escreix. Ara tenim un nou terme. Rescat tou. Ja m'explicareu que vol dir. Si igualment acabarem rebent nosaltres, ja li podeu posar el nom que vulgueu. Bé, avui és dijous. Dijous, 7 de juny. Ja fa una setmana de Mamma Mia. Com passa el temps. Per nosaltres, és també, l'últim dijous de classe. Queda només una setmana per marxar a París. El dia tant esperat ja s'acosta. Aviat el tindrem aquí. De moment ens hem de concentrar en acabar els exàmens. Volem que el tema acadèmic acabi bé. Que ningú hagi de ser rescatat ...

Emprenedors. Les presentacions

Quan creus que això s’acaba, torna a començar

Raimon

Avui, una altra diada important. Avui hi havia la sessió final dels emprenedors. El treball que han anat fent amb el Paul des del mes de gener. Avui jornada de presentacions. Hem adequat la sala polivalent com auditori improvisat. Els alumnes de 6è i de 1r d'ESO com espectadors. En Paul ha tret els seus recursos d'actor per centrar i seduir l'auditori. Algun truc de màgia entre presentació i presentació. La por escènica es reflectia a les cares del alumnes de 4t. No tan sols pel fet d'exposar en públic, sinó per haver de fer-ho en un idioma no natural a la majoria d'ells com és l'anglès. Valor afegit a la presentació i doble mèrit. És espectacular el que han aconseguit amb el seu treball al llarg de les 12 sessions que ha durat el curs. 12 sessions d'una hora. Recordem que el primer dia no tenien res de res. Estaven en el zero absolut. Al llarg d'aquest temps, d'aquestes poques setmanes, han creat la idea i han formulat la manera de presentar-la. Moltes felicitats als alumnes pel seu esforç i agrair profundament al Paul a l'Audrey i tot el grup de la Fundació Escola Emprenedors que han fet possible aquest projecte. Projecte molt i molt recomanable que hauria de ser d'obligatori compliment per tots els alumnes. En general una experiència molt més que satisfactòria. M'atreviria dir que imprescindible. Els i les artistes novament a escena ...

Finalment ens hem acomiadat del Paul, agraint la seva dedicació. Per això s'ha fet la foto de família:

Joc de Barri - Joc de Pati

Mai ningú no arriba tan lluny com quan no sap on va.

Oscar Wilde

Avui i sense temps de descans hem tancat una altra etapa d'aquestes que ens queden per acabar el curs. Es tracta del Joc de Barri - Joc de Pati. Festa organitzada per la Junta de l'AMPA que encarreguen als alumnes de 4t d'ESO. És una d'aquelles diades que fa escola. Totalment consolidada en el calendari anual de l'Escola. Tots els membres de la comunitat educativa estan convocats al carrer Bruniquer. Es una festa pensada pels alumnes d'infantil, el Joc de Pati, i els alumnes de primària i ESO, Joc de Barri. En el Joc de Barri es tracta de fer una gimcana pel Barri de Gràcia. Els alumnes més grans que participen, els de 2n i 3r d'ESO fan de caps de grup. Grups que barregen als alumnes de l'Escola. Així a cada grup es poden trobar alumnes de qualsevol curs. Aquesta és la relació que estreta més els lligams entre els nois i noies i els nens i nenes. Això que el dia avui s'ha llevat força tapat. Fins i tot alguna gota s'ha escapat. Això ha fet témer per la celebració de la jornada. Suposo que alguna família s'ha vist frenada per aquesta circumstància climatològica. Ha estat només un ensurt. Entre núvols i clarianes, la xafogor era important. Molta calor ens ha acompanyat al llarg del matí. Al final molt bona participació pel Joc de Barri i bona participació del Joc de Pati. Felicitar als alumnes de 4t pel treball previ d'organització i per tot el desenvolupament de la diada d'avui. Bona implicació perquè tot sortís rodó. Els pirates que participaven en el Joc de Pati s'ho han passat molt bé. Han fet proves per ser bons corsaris i han acabat ballant la sintonia d'aquest 4t d'ESO, Mamma Mia. Els participants del Joc de Barri han demostrat tot el seu enginy i els seus coneixements de les noves tecnologies per superar proves i preguntes que se'ls presentaven. Moltes felicitats a tots i totes les participants. Sense ells aquest dia no és possible. A nosaltres els de 4t, ens queden menys etapes per acomiadar-nos de l'escola. Demà comencem l'última setmana sencera. Aviat ja podrem anar dient allò de ... avui és l'últim dimecres per la tarda, avui és l'últim dijous, avui és l'últim .... això és llei de vida i és bo que així sigui. La diada en imatges.

El sopar

L'essència de les persones

En ple hivern, sopar a l'aire lliure és un privilegi. Això és el que podem fer a les nostres contrades per aquestes dates. Malgrat l'hivern que cada cop ofega més, la gent fa els possibles per oposar-s'hi. Per barrar el pas al fred. La millor manera l'escalfor humana. Fins a tres generacions relacionades amb els alumnes de 4t d'ESO, professors i mestres de les diferents etapes educatives i personal no docent, eren el públic objectiu d'aquesta trobada. Trobada plena d'emocions després de la intensa jornada teatral d'ahir. La nit en imatges. La tensió emocional ha anat pujant i pujant. Pares i mares, familiars i els propis alumnes cada cop tenen més clar que estem a la recta final. Tenen més clar que la seva etapa a l'escola està arribant al punt i final. Això genera una certa sensació de nostàlgia combinada amb una sensació de vertígen pel futur que els espera. S'han d'aferrar als espais i persones que els han vist créixer. Que han compartit tants i tants moments amb ells i elles. Per això, quan la Clàudia posa els seus vídeos la tensió ambiental es fa insuportable i les primeres llàgrimes llisquen galtes avall. La currada ha estat espectacular. No tant sols el treball pròpiament dit, sinó l'esforç emocional que això ha suposat. Cal felicitar-la per la seva iniciativa.

A partir d'aquí, i com si dels jugadors del Barça es tractés, micròfon en mà comencen els parlaments. Alguns i algunes es diuen que no han de plorar. Fan l'esforç de no fer-ho. Són pocs, però, els que aconsegueixen controlar les emocions. No cal. No passa res. És bo manifestar-les. Això ens fa ser més grans. Més humans. Sembla una jornada dels Òscars de Hollywood. Ells i elles prenen micro en mà per agrair als seus companys i companyes el fet d'estar al seu costat. De lo molt importants que són uns pels altres. Que quan pensen que d'aquí poc no es veuran cada dia de cada dia senten una buidor estranya. Tindran un buit al cor. Els pares tenen unes paraules molt emotives per l'escola i els docents. Aquestes paraules ens donen aire. Ens donen vida per seguir treballant. Per seguir lluitant. Els pares parlen del treball dels docents més enllà de l'estricte compliment de les seves obligacions. La nostra escola, una escola familiar, permet això. Permet aquesta relació i aquesta manera de fer. És la manera en que l'Escola entén que hem de funcionar. No ho sabríem fer d'una altra manera. De totes maneres les paraules són molt d'agrair. Encoratgen i treuen  possibles boires del cap. Parlaments acabats, alumnes i pares es desinhibeixen més i la nit acaba amb algunes actuacions musicals. El pati de l'escola es transforma en escenari.

Fins arribar al tòrrit ball dels més sexys:

Amb gent així i nits com aquesta, l'hivern és bastant més suportable. Moltes gràcies a tothom per fer tot això possible.

El dia després

El dia després sempre és dur. Les cares de son van entrant poc a poc per la porta de la classe. Cares de son però amb profunda satisfacció. Cada persona que entra per la porta és motiu de festa. L'aplaudim, el victoregem i sentim que recuperem una part de nosaltres. Nosaltres en aquests moments som un tot. Ens sentim units. Han quedat enrere certes tensions de les darreres setmanes. Ara la cosa ha canviat com un mitjó. L'autoestima està alta. La individual i la col·lectiva. Ara tenen "subidón". Se senten protagonistes. Protagonistes d'haver escrit una pàgina més en el llibre de fets importants de l'Escola. Se senten protagonistes perquè tothom els vol saludar. Tothom els demostra admiració de la feina ben feta. Tothom sent una certa gelosia del seu èxit. Tothom voldria viure una tarda-nit com la que van viure ells. Estan cansats, molt cansats. Avui ha costat dormir. El nivell d'adrenalina era massa alt. Al reviscut cadascuna de les escenes de l'obra. Han assaborit cadascun dels minuts d'ahir. S'ho tenen ben merescut. Poc a poc hem recuperat tots els efectius. Poc a poc s'han tornat a posar les piles. Propera etapa: Joc de Barri - Joc de Pati d'aquí dos dies. Ara ja tenen més assimilat el treball en equip. Els coordinadors distribueixen la feina i tothom es posa a omplir sobres. Estan cansats però molt satisfets i contents. Altres, surten de l'escola per anar a comprar els materials necessaris per diumenge. Segueixen cansats però contents. Estant satisfets de la seva feina, del seu esforç. És un pas més cap el final del camí. El final de l'etapa a l'escola i les emocions destil·len per cadascun dels seus porus. Aquesta nit sopar. Aquesta nit nova parada del carrusel emocional. No se si els cors aguantaran a aquest nivell tres setmanes més. Tres setmanes intensíssimes.

Mamma Mia. L'hora de la veritat

La sala es comença omplir. A la sessió de tarda hi ha més de 100 persones, prop de les 150. A mesura que s'omple la sala, els nervis van en augment. Ara ja està. No hi ha marxa enrere. Tot allò pel que s'ha treballat des del mes de setembre, fins i tot abans, està a punt de culminar. Les paraules d'ànims ressonen darrera el teló. Tothom en posició. La tensió reflectida en els rostres. Emocions desbocades. La responsabilitat apreta. La feina ja està feta. Ara només queda gaudir de l'experiència. Deixar-se endur pel moment i passar-s'ho bé. Alguns, mai més trepitjaran un escenari, ho han d'aprofitar. En Josep i el Xavi, els directors, presenten l'obra. Els seus nervis també van per dins. S'apaguen els llums de la sala i comença l'espectacle ... A la nit, sala a petar, més de 340 persones. Estant cansats de la primera sessió, però molt contents. Tot ha anat bé, molt bé. Insuperable. Encara tenen forces per repetir i donar tot els que els queda a dins. El caliu de la sala els dona energia. Agraïm la presentació de la sessió nocturna que va fer en Xavier Bertran, pare de l'escola i actor, que va voler participar de la diada i fer costat als alumnes de 4t d'ESO. Es van sortir. L'energia desbocada que van transmetre al públic va ser espectacular. Ho van donar tot i van fer xalar al públic com mai. Tothom va estar al seu lloc i tothom va estar al seu nivell màxim. Van aconseguir crear un clima espectacular. Van fer màgia. La comunió amb un públic, totalment deshinibit va ser fantàstica. Al final, la sala d'empeus cantant, ballant i gaudint d'un espectacle en majúscules. Aquest és el millor premi que podien tenir al seu esforç. A la seva dedicació. A la il·lusió posada des de fa tant de temps. Adrenalina a tope i els egos pels núvols. Feia falta. S'ho mereixien. Tots han estat a un nivell excepcional. Tots s'han buidat. Tots ho han donat tot. Des dels actors als tècnics, passant pel servei de bar. Tots es van multiplicar perquè el resultat fos impecable. Hi ho van aconseguir. Ens han donat moments, escenes i imatges impagables. Han donat sentit a moltes coses. Han deixat enrere situacions personals pel bé col·lectiu. Han curat ferides obertes. Han aprés a separar. A segmentar. A graduar l'escala de valors. Admirable. Quan s'hi posen i treballen tots junts per un objectiu comú han demostrat sobradament fins on poden arribar. Tots han viscut una experiència irrepetible. Una experiència que tindran al fons dels seus cors per sempre més. Una experiència que els unirà. Que farà que tinguin un nexe d'unió. Un punt de record. Només queda felicitar-los a tots i posar-los com exemple dels objectius de l'escola. Dels objectius d'intentar formar persones més enllà del que és estrictament acadèmic. Tots van estar a un nivell sensacional. Tots i cadascun d'ells van fer que et sentis orgullós i privilegiat de poder conviure amb ells durant aquests dos darrers cursos. Tots ells s'han guanyat, merescudament, un espai als nostres cors. Tots ells i elles han contribuït a fer l'Escola més i més gran. Tots ells i elles ens han ajudat a passar una mica millor aquest llarg hivern. Moltes felicitats a tots. Joan A., Carmen, Ariadna, Àlex B., Clàudia Dong, Àlex C., Jordi, Marc, Adrià, Marta dC., Marta D., Daniel, Fredy, Ferran G., JJ, Kelvin, Sergi, Marta Andrea, Alejandro, Lluís, Òscar, Ferran R., Joan R., Maria, Raquel, Clàudia So., Clàudia Su., Mattia i Fuqun ... sou "MOLT GRANDES" i us heu guanyat el respecte de tothom. Felicitats!

Gaudiu de les imatges de l'espectacle. Agrair al fotògraf David Grau, exalumne de l'Escola per cedir-nos les imatges.

Mamma Mia. Assaig final

L'oblit és un oceà inabastable sobre el qual 

navega un sol vaixell, que és la memòria.

Amélie Nothomb, escriptora belga en llengua francesa (1967)

Malgrat tot, hi ha coses que no s'obliden mai. Que no es poden oblidar mai. Una d'elles segur que serà, per ells i elles el dia d'avui. Avui serà un dia llarg. Llarg i molt, molt intens. Un dia ple d'emocions. Un dia que segur quedarà gravat a foc a la seva memòria. Un dia que passarà a formar part dels records de la seva vida. Un dia que no oblidaran mai. Un dia, on aconseguiran un objectiu comú. Un dia on veuran que poden funcionar com a grup. Un dia on, si cadascú dona el millor del que porta a dins, serà un èxit segur. Un dia que han de viure i assaborir minut a minut, segon a segon. Un dia que passarà massa ràpid perquè siguin capaços de retenir tot el que passa. Tot el que arribaran a generar. Tota l'energia que arribaran a regalar generosament al públic que els vingui a veure. Un dia que a començat amb cares de tensió. M'agraden les cares de tensió. Indiquen que alguna cosa important ha de passar. Amb tots el material carregat i bosses i maletes plenes d'il·lusió, anem cap el teatre. Es col·loquen les cadires pel públic. La gent es comença a adonar de la magnitud del que pot passar. Més de 310 cadires posades a la sala. Darreres instruccions i comença l'assaig definitiu. El gran moment és a tocar. Fem un passi. Més llarg del que hauria de ser. Anem a dinar i tornem al lloc del crim. Passem la segona part i part de la primera. El backstage bull. Tot apunt que aviat obrim portes. Aquí teniu les fotos de l'assaig final...

24 hores ...

Només es veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.

Antoine de Saint-Exupéry, escriptor francès (1900-1944)

El petit príncep (1943)

Semblava impossible, però com si d'un tetris gegant es tractés les coses comencen a encaixar. Cada peça ja té, finalment, el seu lloc. Potser només queda per posar una mica d'oli. Si engreixem bé, la cosa no grinyolarà. Hi ha un optimisme moderat. Sobretot hi ha ganes. Moltes ganes. Ara ja només queden 24 hores ... Ara cal descansar. Avui s'ha de dormir bé que demà serà un dia molt intens. Intens i llarg. Molt llarg. Demà és la primera etapa del nostre tour particular. Com el de França, el Tour, acabarem a París. Però per arribar a París en condicions cal superar totes les etapes. Demà tenim una etapa dura. Marcarà posicions. Després de l'etapa de demà ja no hi haurà cap jornada de descans fins el final. Alea jacta est ...