La República

Una de les obres mestres de la hipocresia humana és que encara rebutgem que el fi justifiqui els mitjans quan tots sabem que els justifica plenament.
Valentí Puig

14 d'abril, aniversari de la República. El destí sovint és cruel i proporciona notícies "curioses" en dates assenyalades. Si no, què n'opineu de la notícia que Sa Majestat ha patit un accident quan estava de caça a Botswana. Allò que fem tots quan tenim un parell de dies lliures. No em pronunciaré sobre l'opinió que en tinc de la caça. La caça com a diversió, és clar. No cal. En el cru hivern que estem passant notícies com aquestes fan pujar la temperatura. Al menys la temperatura corporal, perquè et fa bullir la sang. Si sempre estem demanant exemples i models, aquest és superlatiu. Superlatiu per qui és. Superlatiu per a qui "representa". Anem demanant esforços a interins, funcionaris, etc. Retallem en sanitat i educació, entre d'altres. Donem més diners a l'església que a la recerca, i així anem, Com deia aquell curarem els càncers passant el rosari. I més i més i més. En una època de llarg hivern on els gestos d'austeritat haurien d'estar a l'ordre del dia. L'austeritat que es demana a tothom. Austeritat que hauria de presidir sobretot la vida pública dels "nostres" i dels "seus" representants. Quin exemple és aquest? Què demostra aquest fet? Què il·lustra aquest accident? Amb quina cara, per no dir rostre, ens poden seguir "demanant" coses. Què hem de dir d'això als nostres fills i alumnes? No vull entrar en detalls de qui paga o qui deixa de pagar la cacera. Aquest fet penso que passa a segon terme. El fet és la imatge que desprèn. Era el millor moment? Per curar-lo ha anat a parar a llista d'espera com qualsevol altre ciutadà? I tot això és notícia un 14 d'abril. Quan fa, també, 100 anys que es va ensorrar el Titànic. Seran senyals premonitoris?

Bé com sempre cal prendre paciència. Us passo un parell de vídeos. El primer ens pot ajudar a entendre la situació actual. O, no. Perquè potser això no hi ha qui ho entengui.

El segon vídeo és delicat, senzill i tendre. Sempre estem buscant coses que ens ajudin a reflexionar. A parar un moment i pensar. L'Ingrid ens ha passat aquesta petita joia. Cal saber-la aprofitar. El que dona de si un punt.

14 d'abril, potser avui més que mai ... 

Allons enfants de la Patrie,

Le jour de gloire est arrivé!

Contre nous de la tyrannie,

L'étendard sanglant est levé,(bis)

Entendez-vous dans le campagnes,

Mugir ces féroces soldats?

Ils viennent jusque dans nos bras,

Égorger nos fils, nos compagnes

... tot té un límit

París. Primers preparatius

Quan som infants, no tenim on aferrar-nos, i quan som grans ens aferram
a ses poques estones alegres que vàrem tenir quan érem petites. 

Maria Antònia Oliver

Cerquem doncs motius per aferrar-nos. Aferrar-nos aquí i ara. Un d'aquests motius ha de ser, o hauria de ser París. Avui hem començat a posar fil a l'agulla. Avui hem començat a parlar de París. Del viatge. Com sempre en els debuts molta emoció continguda. Moltes mirades d'il·lusió. No importa si és París o qualsevol altre lloc. El més important és estar junts. El més important és acomiadar aquesta etapa educativa junts. Són els darrers dies d'escolaritat obligatòria. Són els darrers dies els que acostumen a marcar el record. El record del pas per l'escola. El record dels companys. París genera l'efecte Gran Hermano. Són 7 dies de convivència. Són 7 dies d'estar junts 24 hores al dia. Són 7 dies molt intensos. Són 7 dies on s'estableixen dinàmiques de grup diferents. On retrobes velles amistats i en fas de noves. On relativitzes o magnifiques els problemes i les situacions. On és més difícil que mai controlar les emocions. Emocions, maleïdes emocions. Per molts no deixa de ser un viatge iniciàtic. Una experiència que no repetiran mai més. Si més no és un punt d'inflexió en el creixement personal. Malgrat no importi el lloc, París és París. París té un encant especial. París té llum pròpia. París té racons entranyables. París és ... París. Bé, més endavant ja en parlarem i escriurem sobre París. Avui només ha estat un tastet. Un tastet emotiu, però un tastet. Un tastet per començar a escalfar motors. Cal enfocar París amb ganes. Amb moltes ganes. Amb ganes de passar-s'ho bé. De gaudir de cada minut i cada racó. D'intentar retenir les sensacions de cada instant. De generar records on ens puguem aferrar. Cal recordar però, que es tracta d'un viatge escolar. Cal que tots posem de la nostra part perquè tot surti bé i a la tornada puguem dir ... sempre ens quedarà París ...

Recta final

Conviccions se n'han de tenir, però poques.

Joan Fuster

Ha passat Setmana Santa i seguim a l'hivern. En ple hivern. Les notícies que arriben d'allà són tan esperpèntiques que ja no val la pena ni comentar-les. Tant les econòmiques. Sense paraules. Com les socials. Lamentables incidents entre bandes a casa nostra i augment dels accidents viaris. Com les que arriben de bisbes i cardenals. No patiu que molts de vosaltres ja us heu guanyat l'infern. Si més no alguna visita hi heu fet. Semblava que els resultats de les eleccions andaluses havien parat el cop. Res més lluny de la realitat. El tema cada cop és més profund i fosc. La desorientació cada cop és més evident i el caos, cada cop, més gran. Les vies de comunicació de les coses, llegiu retallades, cada cop més estrambòtiques. Els altaveus oficials ara passen per intereconomia abans que pels conductes naturals. El model sembla totalment exhaurit. Tot i semblar finiquitat seguim posant la banya per salvar-lo. No serà que a alguns els interessa mantenir l'estatus? Per què ningú no planteja canviar el model? Bé, prou. Com diria en Cuní. De totes dins tot aquest context i per reflexionar a tots nivells us recupero un vell vídeo. Quins són els exemples que donem, des de tots els àmbits, a les noves generacions:

A nosaltres ens queden 2 mesos. 2 mesos intensos. Estem a la recta final. 2 mesos en els quals han de passar moltes coses. 2 mesos que marcaran el futur proper. 2 mesos d'emocions. 2 mesos de treball intens. 2 mesos de presa de decisions constants. 2 mesos per evitar el "setembre". 2 mesos per deixar l'escola. 2 mesos per París. 2 mesos ... per animar-nos, 2 mesos per ajudar-nos a tirar endavant. 2 mesos per acabar curs.

La vaga

Això de la democràcia sol estar molt bé fins que tens la majoria. 

Llavors les coses comencen a no semblar tan simples, i lluen els matisos.

Jaume Subirana

L'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Així doncs la classe de física d'avui s'ha transformat en classe de xerrar sobre la vaga. No hem fet ni farem demagògia al respecte. No defensarem, de manera integrista, una postura o una altra. Només hem parlat de "piquets informatius". Només hem parlat de criteri. Només hem parlat de compromís. Només hem parlat de responsabilitat. Només hem parlat d'informació. D'estar informats. De les fonts d'informació. Només hem parlat de manipulació. Només hem parlat de reflexió. De tenir elements per poder reflexionar. D'elements per poder decidir. Només hem parlat de coacció. Només hem parlat de cercar noves fórmules. Només hem parlat del moviment 15-M. Només hem parlat de democràcia.  Només hem parlat de llibertat. De llibertat per triar si vols fer vaga o si vols treballar. És tan legítim el dret a fer vaga com el dret a anar a treballar, si tens la sort de tenir feina. L'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Cerquem doncs les formes de transformar altres coses, les coses que no ens agraden. Les coses que s'ha demostrat que no funcionen. Cerquem solucions imaginatives. Cerquem solucions de compromís social. Cerquem solucions integradores. Cerquem ...

Parlem de sexe

Alguns periodistes considerem que ja fa anys que els mitjans de comunicació no diuen la veritat perquè en diuen massa, de veritats. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.

—Ramon Barnils (Sabadell 1940-Reus 2001)

Els nostres alumnes sovint, igual que diu la cita d'avui, tenen massa informació. Tenir massa informació no és dolent en si. El problema de tenir massa informació és la capacitat que tenim per gestionar-la. La capacitat que tenim de processar-la. La capacitat que tenim de generar coneixement a partir d'ella. Està clar que la sexualitat en l'adolescència és una explosió dels sentits. Una explosió de les sensacions. Una explosió de curiositat. Un descontrol d'hormones. Un munt de tabús. Un munt de dubtes. Un munt de pressions psicològiques i de grup. Per sort o per desgràcia avui tenim tots accés molt fàcil a diferents fonts d'informació. Fonts d'informació a vegades competents i a vegades absolutament aberrants. Malgrat tot, totes les fonts proporcionen a vegades informació i sovint desinformació o informacions errònies. El més complicat pel nostre jovent és poder processar tota aquesta informació. És poder canalitzar tota aquesta informació. És poder destriar el gra de la palla. És tenir prou maduresa per gestionar aquestes informacions. Racionalitzar-les o posar-les allà on pertoqui. És intentar racionalitzar una cosa difícilment racionalitzable. Aquest excés d'informació acostuma a crear confusió. Confusió en èpoques primerenques. Confusió en el coneixement propi. Confusió en l’execució dels tempos. Confusió en les emocions. Confusió en els sentiments. La confusió d'avui pot marcar definitivament el demà. Totes aquestes fonts acostumen a proporcionar informació de les parts més "mecàniques" de les relacions afectives. Des dels mètodes anticonceptius fins els diferents tipus de pràctiques, passant pels capítols que vulgueu. Del que no acostumen a parlar aquestes fonts d'informació és de les emocions que generen aquestes relacions. No acostumen a parlar de respecte. No acostumen a parlar de parlar de compartir. No acostumen a parlar de sensacions. No acostumen a parlar de pors. No acostumen a parlar de sentiments. Avui en dia que va tot tant ràpid. Avui en dia que passem de 0 a 100 en pocs instants. Avui, cal més que mai fer reflexions pausades i serenes. Dedicar temps a reflexionar. Dedicar temps a pensar sobre tot això. Crear espais oberts de diàleg i debat. Avui hem fet la primera sessió. Suposo que en vindran algunes més. Avui hem començat a fer camí. Avui hem fet un petit pas més.

Andalusia existeix

La falsedat d'una pantalla es multiplica en pocs segons de manera acrítica 
per tot el món. La veritat llibresca, en canvi, exigeix almenys un altre llibre 
per rebatre-la. Amb la pantalla, sabem. Amb el llibre, aprenem a saber.

Joan Barril

Si l'hivern depengués d'Andalusia, avui podríem dir que no serà tant radical com semblava. Predicció errada per part meva. Malauradament el fred sempre ve del nord. Més enllà de congressos incendiaris aixecant estols independentistes per després pactar les retallades amb els d'allà, el fred ve del nord. És el nord el que imposa el clima dels del sud. Amb això no hi ha res a fer. Per tant caldrà està preparats. Si voleu saber que passa a l'abril s'estrena la segona temporada de Game of Thrones, la cosa promet. Sempre pot aportar idees. Per anar passant aquest tràngol us deixo un vídeo que m'ha fet arribar la família del Joan R. És un punt més per la reflexió. Gràcies per les vostres aportacions. És la manera d'anar fent xarxa. Units farem front a l'hivern ...

Més i més

El soroll del que som arriba a les oïdes dels nostres 

alumnes amb tanta força que no els deixa sentir el que els diem.

Ralph Waldo Emerson, filòsof i poeta nord-americà (1803-1882)

S'acosta diumenge, 25. La data d'entrada del veritable hivern. Sinó ja m'ho explicareu. Així doncs ara caldrà preparar-se bé. La pressió pujarà a tots nivells. Després del 25 el 29. Ai el 29. Ahir vam anar a explicar el CASI - Gairebé a 1r de Primària i avui a P3. Ara ja podem anar preparant el conte del proper trimestre. Haurem de treballar molt les emocions de les noves generacions. Mai se sap quin panorama trobaran ... que ens portarà aquest llarg hivern ...

El Guru

Sols hi ha una persona més estúpida que l’envejós, i és aquella que es creu envejada per alguna qualitat o cosa que no posseeix o que als altres tant se’ls en dóna. 

Josep Vicent Marqués 

Els gurus gairebé sempre tenen raó. El nostre guru de capçalera del moment, en Pep Guardiola, té raó. Té raó quan diu que el Barça no guanyarà la lliga. Perquè el Barça no guanyarà la lliga. La lliga la perdrà el Madrid. Perdrà la lliga i els papers, com sempre. Per això el guru mesura les seves paraules i sap el que diu. Els gurus són visionaris i sabem llegir les tendències abans que ningú. Per això mesura les seves paraules i sap el que diu i perquè ho diu. No tinc ganes d'entrar a parlar de les maneres. Les maneres de guanyar. Les maneres de perdre. Les maneres d'anar per la vida. En cap cas tot s'hi val. Les maneres seran tema d'un altre dia. La situació actual és un clar exemple del que dèiem ahir. Tot està per fer. Cal fer una bona planificació, si. Però cal també seguir lluitant. Cal treballar dia a dia. Cal no donar res per fet. Això, i salvant les distàncies, és el que pot haver passat a alguns alumnes. Ja hem comentat que el segon trimestre de 4t és complicat. És complicat per això. És complicat quan consideres que ho tens tot fet. És complicat quan penses que la inèrcia et portarà a l'objectiu. És complicat quan baixes els braços i deixes de lluitar. Per sort tenim temps de reacció. Per sort és una manera més per madurar. Per sort, aquest segon trimestre el podem considerar un banc de proves. El podem considerar un banc d'aprenentatge pel futur que s'acosta. Per sort tenim un tercer trimestre per canviar les coses. Per sort tenim marge, petit, però marge, de maniobra. Cal que aprofitem la situació. Cal que cadascú analitzi els seus perquès i apliqui les correccions necessàries. Cal assumir les pròpies responsabilitats. Si ho fem així sortirem reforçats. Si ho fem així aquesta lliçó, aquesta experiència, haurà estat positiva. Si donem les culpes als altres, com fan alguns, no haurem entès res. Si tenim mal perdre, com alguns, no haurem après res.

"Casi" - Gairebé

Tot està per fer i tot és possible  

Al·lusió a un vers del poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol,

del llibre L'àmbit de tots els àmbits (1981).

Cridem qui som i que tothom ho escolti.   

I en acabat, que cadascú es vesteixi   

com bonament li plagui, i via fora!

que tot està per fer i tot és possible.

Si no penséssim que tot està per fer no evolucionaríem. Si no penséssim que tot és possible potser no valdria la pena seguir lluitant. Cal sempre posar-se noves fites. Nous reptes. Nous objectius. Un tal Messi és un bon exemple d'això. Avui, després d'ahir, un bon dia per recordar-ho. Els límits te'ls marques tu. Dia d'hivern. Després d'unes setmanes de calma. Després d'uns dies de bon temps, la climatologia ens recorda que malgrat tot seguim en ple hivern. És per si de cas a algú se li havia oblidat. Hivern, llarg hivern. Dia gris. Gris plom. Potser dia més plom que gris. Dia plujós. Dia de vent. Vent i aigua. Combinació contundent. Aigua. A estones, molta aigua. Dia que convida poc a fer activitats. Dia més de recolliment. Dia d'introspecció. Dia de recolliment. Dia de reflexió. Bon dia per realitzar una activitat que parli d'emocions. Així doncs que ni pintat. Avui era el dia. Avui alguns alumnes de 4t d'ESO han anat a explicar un conte als alumnes de P4 i P5. Allò que ens agrada. Relació entre petits i grans. Allò que també ens agrada. Parlar i treballar les emocions. Si ho podem lligar tot, millor que millor. Grans que expliquen als petits un conte per treballar les emocions.  La Carmen, el Kelvin, el Ferran i l'Àlex a P4. Dues Clàudies, el Joan i la Marta a P5. Pel Ferran era una situació especial. A P4 hi ha el seu nou cosinet, l'Esey. Moltes emocions. Les experiències en línies generals força positives. Passades les primeres timideses i vergonyes tot a començat a fluir amb més naturalitat. Un cop trencat el gel tot força més dinàmic. Teatralització del conte i després una mica de diàleg sobre les sensacions i emocions. Han sortit termes com autoestima, esforç, tristesa i alegria entre d'altres. Queda molt camí per fer. Queda molt per millorar. Aquest només ha estat un primer pas. Tot està per fer. P3 i 1r de Primària els següents a l'agenda. Repasseu els blogs de P4 i P5 i tindreu més detalls, més imatges i més vídeos.

Carmen, Ferran, Kelvin i Àlex a P4

Carmen, Àlex, Kelvin i Ferran

Clàudies, Joan i Marta a P5

Els vídeos:

El vídeo del conte CASI (versió castellà, per quan vinguin els d'allà):

Demà comença la primavera ...

La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.

Teresa Pàmies

... la primavera astronòmica. De moment felicitem als Joseps, Josepes, Peps i Pepes, avui és el seu dia. És ben cert que la ignorància ajuda més que la informació, en certes ocasions. Tenir molta informació pot arribar a no ser massa bo per la salut. Ni la salut física ni la mental. Sobretot la mental. Demà comença la primavera astronòmica, dic astronòmica perquè estem en ple hivern. Un hivern cada cop més llarg, cru i dur. Estem en ple hivern i ja veurem que passa després de diumenge. Les eleccions andaluses seran un nou punt d'inflexió. Seran una nova entrada de fred que vindrà del centre i ens deixarà a tots glaçats. Glaçats i retallats. De moment els nostres companys interins ja tenen data: 1 d'abril. Seran ells els culpables de tots els mals? Des d'aquí el nostre suport i ànims. Avui també aniversari de la Constitución de Cadiz, la Pepa. Ja té 200 anys i seguim poc més que igual.  Com ja hem dit, en alguna altra entrada, el segon trimestre de 4t és complicat. Suposo que això quedarà reflectit en els resultats del trimestre. Al menys les primeres sensacions així ho indiquen. Ara caldrà animar a la tropa. Insistir en que cal picar pedra fins el final. Insistir en que si ara abandonem hi ha molt a perdre. Avui comencem el tercer trimestre. El darrer trimestre de l'ESO. Hi ha massa en joc com per dormitar. Hi ha massa en joc per vaguejar. Hi ha massa en joc per perdre el temps. Hi ha massa en joc per no centrar-se en l'estudi. Si ens esperem a després de Setmana Santa potser fem tard. Quan tornem de les vacances quedaran 8 setmanes de classe. Només 8 setmanes i haurem liquidat l'ESO. Si no hi ha reacció, per alguns a part d'un llarg hivern se'ls farà llarg l'estiu. Molt llarg. Llarg i ple de feina. La feina que no haurem consolidat. Cal doncs, comprendre les prioritats. Comprendre les prioritats, posar fil a l'agulla i assumir responsabilitats ... hem de demostrar que estem preparats. Preparats per governar el nostre futur. Preparats per volar ...