Competències bàsiques. Crònica des del Claret

Gaudint d'aquestes temperatures relativament suaus en ple hivern ens arriba la crònica de les competències de la Maria Ortiz, alumna del Claret. No és casualitat. La Maria és amiga de la "nostra" Maria i és una de les alumnes que em va tenir d'aplicador. Agrair molt la seva col·laboració i que serveixi de testimoni dels alumnes de 4t A del Claret. Un record per tots ells i elles. Us deixo amb la seva crònica.

Crònica de la Maria Ortiz

4t d'ESO A. Claret

Els alumnes de tot Catalunya vam ser examinats en les àrees de llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i matemàtiques els passats 15 i 16 de febrer. Ja feia temps que estàvem avisats sobre aquestes proves, però no va ser fins uns dies abans quan vam començar a pensar-hi i a comprendre realment a què ens afrontaríem uns dies abans.

“Són unes proves que serveixen per avaluar els coneixements bàsics que un alumne de la vostra edat hauria de tenir” ens va dir un professor, intentant tranquil•litzar-nos uns dies abans. Però no podíem evitar posar-nos nerviosos pensant en quina dificultat ens trobaríem en aquells dossiers. Fins arribar al punt en què moments abans de l’examen de matemàtiques, repassàvem amb els companys del nostre voltant les fórmules de les àrees i volums que molts ja teníem oblidades.

Cada dia de 9 a 11 del matí venia un aplicador d’un altre centre a repartir i supervisar l’execució dels exàmens. Es va fer estrany trobar-nos dins l’aula amb un professor que no coneixíem, però de seguida ens vam acostumar. Per part meva i dels meus companys, agraïm la calidesa i la proximitat amb la què l’aplicador ens va tractar, contribuint també d’aquesta manera a tranquil•litzar-nos i fer que l’estona sembles més curta.

La dificultat de les proves era adequada al nivell de 4t d’ESO, en alguns àmbits crec que fins i tot era més fàcil. Però hi estic d’acord ja que d’aquesta manera, si hi ha algun alumne no ha assolit aquells coneixements, aquestes proves serviran per alertar-lo sobre la seva situació acadèmica. 

Crec que s’hauria de continuar fent en les futures generacions ja que d’aquesta manera, cada any es tindria un indicador que mostraria com està l’educació catalana, que servirà per construir un futur competent i millor.

Collserola. La sortida

Si fos cert que viatjar ensenya, 

els revisors de bitllets serien els homes més savis.

Santiago Rusiñol

Menys fred que aquests darrers dies. De totes maneres seguim a l'hivern. Avui a la sortida hi havia enviats especials. Ells han estat els responsables de fer la crònica de la sortida. Us les passo:

Collserola. Crònica de la Marta Duran

Avui és  l’excursió de Carnestoltes! Després d’haver fet els exàmens de competències bàsiques, hem anat ràpidament cap a l’estació de ferrocarrils de Gala Placídia, on, després d’algun problemeta tècnic (que s’ha pogut solucionar) hem agafat el tren en direcció cap a Collserola.

Al arribar, hem estat una estona caminant pel bosc, fins que hem arribat al centre d’informació del Parc.

Allà, el Jordi i la Carmen, Àngels i Gemma ens han ensenyat les seves disfresses (fans dels Beatles i soldat del Call Of Duty), i després d’una estona decidint, alguns  han enfilat cap a l’ermita de Sant Medir, mentre que la majoria s’han quedat a la zona de baix, ja sigui jugant al futbol o parlant pel bosc.

Noies de 4rt parlant al bosc:

Després, hem dinat uns quants per aquí, uns quants per allà...

I després hem estat alguns prenent el sol i d’altres hem fet una cosa molt important: una sessió de fotos per Mamma Mia el musical!

Tot seguit, a les 16’30h, hem anat plegant i hem tornat cap Barcelona, on hi hem arribat a les 17’00h més o menys, i on ens hem dispersat per tornar cadascú a casa seva.

En fi, ha estat un gran dia!

Collserola. Crònica del Jordi

Avui ha sigut un dia poc normal, de veritat. Haver de fer unes proves per a la Generalitat i després marxar d’excursió no és gaire habitual, que diguem. Es veien ganes d’anar a passar el dia a fora, de trencar la rutina. No hem trigat gaire a marxar després d’acabar les competències bàsiques, i hem marxat a agafar els Ferrocarrils de la Generalitat (es pot dir que la Generalitat ens ha acompanyat durant el dia).

Caminant cap a l’estació

A Gal·la Placídia hem agafat el tren que ens ha dut a Vallvidrera. Un trajecte curt, còmode i plàcid. Els que venien amb la intenció de jugar a futbol han vist que potser ho haurien de fer en un terreny no gaire pla, però no han perdut l’esperança.

Es podien veure cares com aquestes al tren

Un cop arribats a Vallvidrera

Ara és el moment. Els mestres donen permís i la gent comença a arreglar-se per tal de donar constància que és Carnestoltes. Tampoc s’hi apunta massa gent, però la intenció dels que ho fan es deixa notar. Soldats, fans dels Beatles i demés persones amb vestits de difícil explicació sobresurten del curiós combinat d’estils que, per si sol, ofereixen tots.

                                                                                

Crec que ens apuntesn ....

... però no tots aproven certes disfresses

                                                        

Sense comentaris I

Sense comentaris

Arribem al lloc on restarem durant la gran part de l’excursió, i allà mateix la gent comença a dinar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora. Encara que no haguem caminat massa, els nostres estómacs reclamen aliment. Alguns intenten jugar a futbol com poden, i els altres s’ho miren.

Després de dinar, alguns segueixen jugant, els altres van donant voltes pel lloc i a alguns els entra les ganes de no fer res. A vegades, el cansanci pot provocar imatges tan tendres com aquesta:

Passem el que resta de temps en companyia tots junts i marxem de nou cap a l’estació per tornar a Barcelona:

Tornem a casa

Finalment, arribem de nou a la ciutat amb el tren i la gent es despedeix i es desitja mútuament un bon cap de setmana bastant esperat per la gran majoria. Més fotos del Jordi 1. Més fotos del Jordi 2. Les fotos "oficials".

Competències bàsiques. Dia 2.

¿Ve el destí
o mai no s’ha mogut
de les nostres mans?

Màrius Sampere

Avui temperatures agradables i cel blau. Malgrat tot seguim en ple hivern. I el que ens ha de venir a sobre. Que no ens passi res. A les 8h30 puntual ens reunim per obrir els sobres de les proves d'avui. Comencem el ritual. Obrim els sobres i comptem les proves. Són 3 grups i per tant n'hi ha 99 de castellà i 99 d'anglès. Comprovem el CD del listening. Tot controlat i cap a les aules. Torno a petar al grup A. Ens saludem. Fan cas i es col·loquen en posició d'exàmen. Alumnes i taules es mouen seguin una coreografia harmònica fins trobar les posicions finals a l'aula. Formen 5 columnes. Mantenen les posicions d'ahir i això ajuda alhora de posar les etiquetes. Ja conec bastants noms de la classe. L'ambient és molt distès. A les 9 en punt comencem amb el castellà. Mateix protocol d'ahir. Lectures comprensives i redacció. No sembla molt complicat. A les 10 posem el listening d'anglès. El Pau m'ajuda a regular el so. El listening dura uns 9 minuts entre instruccions silencis i lectures. Després dels listenings, n'eren 2, readings, 2, i writings, 2. Exàmens acabats ens acomiadem. Els desitjo molta sort i ànims. Demà tenen festa de carnestoltes. Ens tornem a reunir al despatx del director i tanquem les actes de les dues sessions. Ara només queda portar els controls al centre de recursos de Gràcia. El Sol castiga i durant la pujada fa fins i tot calor. Ja hem acabat les competències bàsiques. Ara només queden les correccions. Com deia ahir, és el que hem d'avaluar? És el que ens cal per tirar endavant el país? Els resultats algú pensa que ens donaran alguna pista d'alguna cosa? D'alguna cosa que no sapiguem, és clar. Realment aquestes han de ser les competències bàsiques. Ahir parlava un altre cop de les emocions. Avaluar emocions segur que és molt més complicat. Sobretot quan oficialment no es contemplen dins del sistema educatiu. Ens seguim barallant per moltes coses i per aquestes que realment haurien de ser fonamentals, no ho fem. Per què? Un primer pas potser seria valorar les intel·ligències múltiples. Per aquells que tinguin curiositat us deixo un test. Està en castellà i a vegades alguna expressió és d'altres latituds. De totes maneres s'entén força bé i així cap castellanoparlant a Catalunya se sentirà discriminat. En els temps que corren i que vindran ja és molt. Us convido a provar i ja em direu. Test intel·ligències múltiples. L'hivern serà llarg, molt llarg ...


La crònica de la Carmen

“Teniu una hora a partir d’ara”

No han passat ni 30 minuts quan la gran majoria dels alumnes guarden el bolígraf i esperen a que passi la mitja hora restant.

Es poden llegir fàcilment les ments dels alumnes: “Podrien posar un apartat d’entreteniments a l’examen”; “Quina hora és?”; “Com es deu dir l’home que ens ha repartit l’examen?”; “Qui fa aquests exàmens?”...

Aquestes són les preguntes que els hi sorgeixen després de fer unes “Competències Bàsiques”. Preguntes que desapareixen quan senten:

“Ja podeu entregar l’exàmen”




La crònica de la Clàudia Subirà


Avui ha estat un dia una mica extrany. Hem arribat tots al cole amb uns nervis a sobre que no ens els aguantavem i hem esperat a que ens diguesin què havíem de fer. Ha vingut el Lluís que ens ha explicat com aniria el dia i que l'examinador ja havia arribat. Ens hem espantat una mica però hem recobrat el color quan l'hem vist. Era un home una mica serio però amb les idees clares: ell sabia perfectament que l'examen havia de durar una hora, ni un minut més ni un minut menys. Ens ha dit que les instruccions estaven a l'examen i que ens les llegíssim un parell de vegades abans de començar a fer fer-l'ho. Acte seguit ens ha anat cridant pels noms per donar-nos els examens que tenien uns codis per saber de qui era cadascun. Quan ja tots teníem l'examen, per fi, ens ha dit que podiem començar i hem començat tots a fer-l'ho. La Maria Batlló i l'Albert estaven també al menjador amb ell fent-nos companyia. L'examen era de Castellà. Al cap d'una hora els ha recollit i els ha començat a ordenar per codis mentres tots el miràvem amb cara com de: "¿Qué hace este hombre?"  Ens ha deixat cinc minuts per parlar que per ell era un temps i després ens ha repartit els exàmens d'Anglès. Ens ha donat les mateixes instruccions que en els altres examens afegint que aquest examen era el més llarg perque era l'últim. Ens ha posat uns lisenings perquè era una de les parts de l'examen, que ha costat posar-los perquè trigava molt en començar la veu a parlar. Els hem escoltat, hem completat els exercicis i després hem fet les altres parts de l'examen. Quan ha passat una hora els ha recollit i els ha tornat a ordenar com ens els examens anteriors. Com he dit al començament ha estat un dia bastant estrany, però, també s'ha de dir que ha servit per posar-n'hos firmes i per avisar-nos de què ens trobarem quan marxem d'aquesta escola. La veritat sigui dita que espero que els professors siguin una mica més simpatics que el que ha vingut avui, per dir-ho d'alguna manera, i que tinguin més veu. Per finalitzar he de dir que després de tot ha estat un dia satisfactori.

Competències bàsiques. Dia 1.

És hivern. De totes maneres les temperatures d'avui són més agradables que les dels darrers dies. Sembla que la climatologia es vol compadir de nosaltres i no ens colla gaire. Ja hi ha altres fets que ens ofeguen més i fan que l'hivern sigui cru. En aquest escenari avui comencen les proves de competències bàsiques. Un servidor ha de fer d'aplicador al Claret. No entrarem en detalls sobre la utilitat o no de les competències bàsiques i si són aquestes o no les que actualment s'han d'avaluar. Suposo que són les més fàcils d'avaluar. De totes maneres si realment volem evolucionar com societat, si ens omplim la boca dient que els sistema actual no funciona gaire i s'ha de canviar, per què seguim avaluant les mateixes coses? Si fem sempre el mateix, sempre encallarem al mateix lloc. Per què no avaluem la humanitat de la gent. Per què no avaluem l'empatia. Per què no avaluem la capacitat de gestionar les emocions. Per què no avaluem les intel·ligències múltiples i les múltiples intel·ligències, Per què no avaluem ... M'estan esperant. Al Claret m'estan esperant. Sembla ser que ha corregut la veu. Vaig a petar a al grup A de 4t d'ESO. Allà hi ha la Maria, amiga de la Maria de la nostra classe. Això crea vincles i fa la feina més senzilla. Comencen a preguntar-me per alumnes de 4t del Patufet. Fins i tot per alguns de 3r. Tenen curiositat. Pregunten. Com a totes les classes hi ha de tot. No em deixa de provocar somriures fer paral·lelismes amb els nostres. Són mons paral·lels. L'univers es va repetint. Les 9. Comencem les competències. Mentre els alumnes van fent la prova de català, miro de què va. Comprensió lectora, dues, i redacció, una. Relativament senzill. Miro la prova de matemàtiques i ... això són competències bàsiques? Cert, però molt bàsiques. És això el que hem d'avaluar. Això és el que ens ha de permetre superar l'hivern? Aquest és el camí? No ho tinc gens clar.

Us passo la visió d'una persona que ha fet les competències, la Maria. Ella ens parla de les competències bàsiques des del punt de vista de l'alumna.

La crònica de la Maria Ros

En general, les expectatives que tenia i teníem tots d’aquests exàmens eren bastant més altes. A molta gent els hi han semblat fàcils i més curt del previst, en altres casos, difícil i curt i altres que preferien callar.

El profe que venia de fora, ens ha cridat per repartir l’examen i quan ja tothom tenia l’examen assignat i amb el número corresponent ens ha dit que teníem una hora per fer-lo. Bé, a les nou del matí hem començat amb l’examen de mates. Era senzill però complet. Cinc minuts per descansar i l’examen de català. Aquest a tothom li ha agradat (m’incloc) ja que eren textos quotidians i amens.

La veritat es que hagin agradat o no la majoria teníem una opinió fixa: De veritat, cal? Vull dir, si es té que fer es fa, però quan estava fent l’examen m’he plantejat, i això perquè serveix, per avaluar els profes? Tanta exigència! Semblava que ens anava la vida!

En fi, demà serà un altre dia, Carnestoltes, quina ironia, competències el dia de Carnestoltes.

Els impressionistes tenen deixebles

No hi ha pitjor indigència que la falta de cultura
Joan Brossa

Estem en ple hivern. Segueix fent fred encara que els experts diuen que no tant. Si ells ho diuen, serà veritat. Seguim en ple hivern. Hivern dur, cru i llarg. Per alguns cada cop més dur. Per alguns cada cop més cru. Per alguns cada cop més llarg. Per alguns cada cop més dur, cru i llarg. L'altra dia una interina m'explicava que els retallen, de manera imminent, el sou, un 15% i la jornada laboral, un 15%. S'hauran d'aixecar dels seus llocs de feina i marxar mentre altres que fan la mateixa feina es quedaran treballant. Un 15% del sou és una bona retallada del salari. Tant important és l'impacta dels interins? ... No patiu que arriba el carnestoltes i els noiets de l'Honorable Felip Puig ens fan recomanacions. Ens recomanen que la gent begui i consumeixi drogues amb moderació. Que considerats, no? A casa ja us podeu anar escarrassant. A l'escola ja podem anar treballant el tema. El programa fem salut dinamitat per la "poli". Ja podem anar formant criteri i predicant amb l'exemple. No patiu que aquells que ens han de salvar dels "dolents" ens recomanen beure i prendre drogues, això si, amb moderació. Quin exemple!

Gràcies per il·luminar el nostre camí, estimats mossos. En aquest exercici heu de trobar les 5 diferències.

Deu ser que segueixen amb la campanya de "pan y circo" per “atontar” la població. Ja podrien ser més discrets amb les seves intencions. Deu ser per casualitat o per causalitat que amb l'inici del carnestoltes arriben les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO? Aquelles que no sabem si serà la primera i última vegada que es passen. Aquelles que, ben bé, no sabem perquè serveixen. Potser les han posat en aquestes dates perquè són una broma. Una broma del carnestoltes, el rei dels poca-soltes. Perquè si és per poca-soltes, deu ser carnestoltes tot l'any. Cada dia en surten més de poca-soltes, fins i tot reis o els seus propers. Per cert, senyor Felip Puig, ha parlat amb la consellera del ram. Cal que recomanem als alumnes que beguin i es droguin, amb moderació, abans de realitzar les proves? Cal que recomanem als correctors que beguin i es droguin, amb moderació, abans de corregir les proves? No patiu. Aquest any només s'examinen de 4 proves: català, matemàtiques, castellà i anglès. Si els propers anys s'han d'examinar, ja planyo als alumnes. Segurament s'hauran d'examinar de mandinga. Llengua noble, on les hi hagi, equiparada al català, dins l'Estat Espanyol, pel president del Consell General del Poder Judicial. Tota una autoritat que ens mereix el màxim respecte. Hivern cada cop és més cru i dur. Al "senyor" Dívar li estic molt agraït. Li hem d'estar agraïts perquè d'una banda llegeix a Espriu en la intimitat. Ai, aquesta intimitat! De l'altra perquè gràcies a ell puc triar. Si, si, puc triar. Ja fa temps que ens anomenen "polacos". Fa poc vaig comentar que m'agradaria ser escocès. Ara puc triar si vull ser mandingo. Semblo un alumne de 4t d'ESO marejat de tantes opcions que tinc davant meu. Com deia el gran filòsof del poble, en dues paraules IM PRESSIONANT. Abans de començar les proves de competències bàsiques els nostres alumnes de plàstica es relaxen creant. Creant a partir de les noves tècniques pictòriques interioritzades a la sortida de dijous passat. A la mateixa hora els alumnes de química fan teràpia. Dubtes existencials i dubtes personals es barregen per frenar l'evolució. Per frenar la confiança en un mateix. Per generar dubtes. Per generar crisi. Crisi. La crisi és bona. De la crisi sorgeixen oportunitats. De la crisi, ben gestionada, sortim reforçats. Això és créixer. Això és fer-se gran. Aquest és el camí... I com diríem en la meva nova llengua i tiinao i sinio serà un altra dia. El dia de les competències bàsiques. Us deixo amb els nostres artistes, per ells i pels nostres científics si paga la pena lluitar.

Minifesta. El dia.

Dia d'hivern. Dia fred. Dia assolellat. Dia fred, força fred. Dia d'il·lusions per grans i petits. Els grans perquè ha arribat una data assenyalada en el calendari del curs. Una data per la qual porten forces dies, setmanes, treballant. Treballant amb ganes de que tot surti bé i avui és el gran dia. Han pensat i han produït; les proves, els racons, els ambients, els decorats ... han treballat per un objectiu comú: que, avui,tot sortís bé.  D'il·lusions pels més petits perquè volen ser indis i/o vaquers. Perquè tenen ganes anar a l'escola dels grans. Perquè volen que els grans juguin amb ells. Perquè ... han envaït, pacíficament, el pati de Bruniquer d'indis i vaquers. Uns i altres s'han convertit en bons indis i bons vaquers. Han estat uns valents perquè han fet front al fred. Han fet front al rigorós hivern. Han fet tallers de contes, de plomes, de balls, de llançament de pilotes, s'han pintat la cara, han jugat al joc de les cadires, han fet circuits, ... han passat una estona força agradable. Al final tots junts, indis i vaquers, han aconseguit guanyar als sempre perillosos germans Dalton. D'això es tractava. De passar una estona agradable. De fer relació entre petits i grans. De jugar petits i grans. De demostrar als pares dels petitons el que són capaços de fer els alumnes grans de l'escola. De la seva preparació humana. Del que són capaços d'organitzar pels més jovenets. Quan parlem de formació integral, això n'és una part i un exemple. De fer escola. És un dia que fa escola. Agrair la participació i implicació de tots els alumnes de 4t que han vingut avui. És bo i gratificant veure'ls en acció fora del formalisme de les aules. Avui s'han fet una mica més grans. Avui han fet un pas més. Felicitats a tots i totes. D'aquesta manera tots junts podrem fer front al llarg hivern. La diada en imatges.

Xerrada de pares. A què podem jugar?

Per fi he arribat al que volia ser de gran: un nen.

Joseph Heller

Avui coincidint amb la Minifesta s'ha fet la tradicional xerrada pels pares dels més petits de l'escola organitzada per l'AMPA. La xerrada d'avui portava per títol, A què podem jugar? Reunits a la sala polivalent del carrer Encarnació, 22, al voltant d'una quinzena de pares i mares han obert els ulls. Han jugat. Han rigut. Han aprés i han passat una estona força agradable. Fins i tot al final han fet un ball pujadet de to. La xerrada ha estat didàctica i profitosa. S'han fet reflexions que tots pensem o hem pensat en un moment o altre però que és bo sentir-les en boca d'una tercera persona. Aquesta persona avui era en Juanjo Fernández. En Juanjo ha sorprès, motivat i captivat a l'auditori. Ponents com aquest fan créixer al seu auditori a nivell personal. Créixer a nivell personal ajuda a relacionar-se amb els nostres fills. Espero que els assistents facin de taca d'oli i expliquin i propaguin la paraula del que han après avui. Hem après els codis de classificacions d'edats, de temàtiques, etc. dels jocs. Hem parlat de paraules encadenades, de la confusió, de missatges a l'aire, de l'hort, del mirall, del pica-paret, del mocador, de les siluetes, del gran viatge, de bombolles de sabó, de botons i fitxes, de pinces per construir coses, de daus, de bales, de gomes elàstiques, de cordes i cordills, etc. Però hem après el més important de tot: el millor joc és dedicar temps als nostres fills i jugar amb ells.