Recuperacions

Impossible començar de nou. 

Sempre continuem d'una manera o una altra.
Josep Iborra

Estem a la setmana de les recuperacions. Les recuperacions són necessàries. Es tracta de donar una nova oportunitat per aquells que no han assolit els objectius en el seu moment o que la seva evolució no ha estat tot lo satisfactòria que hauria d'haver estat. Sigui com sigui, és una nova oportunitat de posar-se en sintonia. De recuperar el ritme. De posar-se a to. D'aprendre dels errors comesos. De poder rectificar. Bé, de fet, aquest és l'objectiu. Aquesta és la idea de les recuperacions. Però, sempre és així? De ben segur que no. Per alguns si. Aprofiten les oportunitats, treballen, s'esforcen i es posen a nivell. Per altres, és una manera més "senzilla" de poder aprovar. Finalment per d'altres, per aquells que no treballen habitualment, no és una oportunitat. El cert és que els que no treballen habitualment tampoc ho fan durant les recuperacions o de cara a les recuperacions. És mereixen doncs tenir més oportunitats? Es mereixen tenir aquesta nova oportunitat? Aquesta és la gran pregunta. O una de les grans preguntes al respecte. És evident i sense voler fer demagògia que tots en som una mica responsables. Està clar, que principal responsable, és el propi interessat, l'alumne. Com dic moltes vegades cal que els alumnes siguin els principals actors de la seva vida. Com més grans es fan, més responsabilitats han de tenir. Són ells els màxims responsables dels seus actes. I per tant, és feina seva, la de lluitar per tirar endavant. La d'aprendre. De formar-se. De treballar per tenir la millor formació possible. En principi, i sense ser cap garantia, a millor formació, més oportunitats. Per l'altre costat, la nostra responsabilitat és lluitar perquè aquests alumnes no tirin la tovallola. De seguir lluitant per poder connectar amb ells i estirar-los cap endavant. Avui, sembla lluitar contra molins de vent intentar convercer a algú que s'ha d'esforçar. Amb tots els estímuls que tenen, la immediatesa de les gratificacions i amb una escala de valors girada com un mitjó, sembla missió impossible. La nostra responsabilitat és la de trobar noves estratègies de motivació. Això és cert. Però, on està el límit? On està el límit entre cercar les estratègies de motivació i l'esforç individual i responsable de l'alumne. Aquest és un dels mars de dubtes per on hem de navegar els docents. Segurament el nostre model educatiu té moltes deficiències, però, és el que és i amb això hem de lluitar, nosaltres i els alumnes. Cada cop tenim més a prop el cru i llarg hivern ...

Tornem a engegar

Segueixen les temperatures suaus, però no patiu. Tot arribarà. Ja ens han avisat. Més retallades, congelacions, pujades d'IVA, etc. I les idees per crear i fomentar l'ocupació on són? El que no entenc, i estic preocupat perquè em passa sovint, és perquè s'esperen a passar les eleccions andaluses per aplicar més retallades i ajustos. Si hem de sortir de la crisi quan abans ens posem en marxa millor, no? O és que estem treballant en clau de partit i no d'estat. Bé, deixem aquest camí que encara prendrem més mal. No patiu que el cru hivern ja arribarà. De moment nosaltres tornem a la feina. Amb la màquina freda és difícil tornar a posar a punt tots els efectius. Les vacances sempre trenquen el ritme. El ritme dels que el tenien i el ritme dels que encara no l'havien agafat. Hem d'anar muntant totes les peces del puzzle que el temps s'esgota. S'escola entre les mans i ja no hi tornada enrere. Si fins ara ens ha passat ràpid, aquests 5 mesos que queden la sensació és de compressió. El temps es comprimeix. No voldria estressar a ningú i per tant no enumeraré les coses que ens queden i el poc temps que tenim. Només volia convidar a l'optimisme. A treure's la son de les orelles el més ràpid possible. A espavilar-se. A implicar-se en tot els que ens queda. A gaudir de tot els que ens queda. A gaudir d'aquests darrers mesos a l'Escola. A lluitar pels objectius individuals i els col·lectius. Senzillament, convidar a tothom a participar d'aquesta recta final de curs, d'aquesta recta final d'etapa. Que tothom arribi al final en disposició de poder triar el seu futur. Aquest és un dels grans objectius d'aquest curs. Per aconseguir-lo cal l'esforç i la implicació incondicional de tots i totes. La implicació sense pors i sense reserves. Perquè ...  penseu que el més dur de l'hivern està per arribar. Només si ens mantenim units el podrem superar.

2012

No us fieu de les temperatures agradables. L'hivern no ha fet més que començar. Però ara no volia parlar de l'hivern, ja tindrem temps. Volia parlar del 2012. El 2012 és un any molt i molt important pels nostres alumnes de 4t. Pels altres també, però pels de 4t és molt especial. Ara si que entrem a l'últim any. L'any que els ha de conduir fora de l'escola. L'any que els obrirà les portes verdes i els deixarà sortir per cercar el seu futur. L’any del teatre. L’any de París. L'any que, molts d'ells i elles, deixaran bona part de la seva vida enrere. L’any que faran un pas més per fer-se grans. L'any que deixaran de veure cada dia a molts companys i companyes que han estat al seu costat durant hores i hores, dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos ...anys i anys. L'any que tindran nous companys i companyes. L'any que marxaran amb una motxilla carregada d’intangibles, emocions i il·lusions. Moltes il·lusions de futur i moltes pors. Pors del desconegut. Pors del que hi ha més enllà. Pors d'un futur incert que es comença a fer realitat, que comença a ser proper. Pors d’haver encertat en la seva tria. Esperem que tot el bagatge que hauran anat acumulat en el seu farcell els sigui força útil per tirar endavant. Per afrontar el seu futur amb optimisme i èxits. A tots ells i elles va dedicada aquesta entrada. Que tingueu un molt bon 2012 ... malgrat l'hivern hagi començat ...

Bon Nadal

Els alumnes de 4t us desitgen unes bones festes. Us donen les gràcies a tots pel vostre suport i us deixen un tastet de les nadales que han cantat aquesta setmana pels carrers de Barcelona. Pi i Margall, la Plaça Garriga i Bachs i la cantonada Torrijos - Travessera de Gràcia, han estat els escenaris de les seves actuacions. Moltes gràcies a tots, perquè gràcies a vosaltres, París està més a prop.

BON NADAL I MILLOR ENTRADA D'ANY A TOTHOM!!!

Recordeu que ... s'acosta l'hivern de veritat!

Punt i seguit

Últim dia de classe. Bé, de fet últim dia de permanència en centre abans de Nadal. El matí exhaureix les hores fins la traca final. La traca final està composada de l'últim episodi de l'amic invisible i les notes. Normalment les notes ja no generen massa sorpreses. Algun que altre ensurt i poca cosa més. Tot ja estava bastant dat i beneït. Esperem que, en alguns casos, serveixin per generar reflexió i alguns canvis d'actitud en front la feina. A altres, serveixin per agafar noves energies per seguir treballant. Nadal és bona època per fer propòsits que després no complirem. Però el primer pas és fer els propòsits. Així doncs, a fer bons propòsits.

Us recordo que tenim dos bolos pendents. Demà al centre, allà al costat de la Catedral, i dissabte a Cal Ros.

Ja el tenim aquí

Qualsevol predisposició en favor d'una forma podrida

de govern ens incapacitarà per a discernir-ne una de bona.
—Thomas Paine, escriptor i polític

nord-americà d'origen anglès (1737-1809)

Ja no ho hem de dir més. Ja no cal dir ... s'acosta l'hivern. Malgrat tot, nosaltres ho seguirem dient. L'hivern astronòmic ja és aquí. Avui ha arribat amb temperatures suaus. Segur que aquestes temperatures són un brindis al Sol. Són la calma abans de la gran tempesta. L'altre hivern; el cru, fred i llarg de veritat, encara està per arribar. Ja el notarem, no patiu. De moment als treballadors públics als hi han retingut un IRPF d'una cosa que encara no han cobrat, i ja veurem si cobren. Però avui, per sobre de tot, és un dia d'emocions contraposades. La loteria, l'amic invisible, les notes, el dinar amb els companys, l'inici de les vacances ... Amb això no vull dir que les notes siguin una loteria encara que de fet són números cantats en la major part de casos. Són el resum del treball, l’esforç i l'evolució d'un trimestre. Hem fet molt, però encara ens queda molt per fer i cada cop menys temps. En molts casos segueixen treballant a batzegades. En molts casos encara no han aprés a controlar l'efervescència i, s'esbraven amb facilitat. No són regulars. Potser les noves generacions no ho han de ser de regulars amb l'esforç i estem lluitant contra molins de vent. Fem campanyes fortes i ens cansem. No mantenim el ritme. No som constants. S'ha de recordar que encara ens queden algunes plantes de nadal per vendre o es va suspendre el bolo d'ahir a la tarda per manca de cantants. És una llàstima, però a alguns no els podem demanar més. No els hem de demanar més. I tant que no, prou que fan. No podem cremar les naus sempre dels mateixos. No es pot abusar. Cal la implicació de tots. Dels altres. En aquest punt encara anem una mica coixos. Quan fallen els de sempre, els que fan de pal de paller, quedem a zero. En aquest sentit ens queda camí a recórrer. Hem de lluitar contra la cultura del ja m'ho faran, ja m'ho demanaran i, si em puc “escaquejar”, millor. Es tracta d'entendre que tots podem i tots hem d'aportar. Aportar sense que ens hagin d'estar al darrere. Al final és en benefici de tots. Seguirem lluitant. Seguirem treballant. Ho hem de fer perquè ... s'acosta el veritable hivern ... i cal que estem tots junts per fer-li front.

Més bolos

Com deia el gran filòsof del segle XX, Bernd Schuster, "No hace falta decir nada más". Gaudiu de l'espectacle ofert avui a Can Ros:

Fira de Santa Llúcia

S'acosta l'hivern. El dia s'ha despertat gris i mandrós. Sembla que s'hagi donat per vençut davant l'arribada de l'hivern. Sembla que ja no tingui ganes de seguir lluitant. Accepta la rendició incondicional. Malgrat el dia gris, emprenem camí cap el centre. Sembla que hi estiguem abonats. Ahir, avui, divendres... Avui anem a gaudir del centre. Anem a fer una passejada per veure i viure l'esperit nadalenc. Sortida de 3r i 4t d'ESO. Sortim junts cap el metro. Són poc més de les 10 del matí. El dia segueix gris. Temorós i poruc davant l'anunci dels nous ministres. No n'hi ha per menys. S'anuncien més retallades. De tant retallar ens quedarem sense tela. Baixem a Jaume I. L'activitat comercial, a centre ciutat, poc a poc s'anima. Les últimes paradetes de Santa Llúcia, que encara estaven tancades, van obrint els porticons. Pel centre hi ha gent però no massa. Per la fira transiten, bàsicament, escoles i guiris. Gent, però poca activitat comercial. La gent s'ho pensa abans de gastar un euro. Pels alumnes, dia tranquil, abans de les notes. Les notes arriben demà, com l'hivern astronòmic. Hi haurà alguna relació? Algú és quedarà glaçat? S'acosta l'hivern ... un hivern llarg. Molt llarg ...

Bolos

S'acosta l'hivern. Fa fred. Força fred. Per això els alumnes de 4t s'escalfen cantant. Ahir van començar la sèrie de concerts al carrer Pi i Margall. Avui, al costat de la Catedral, no massa lluny de Santa Llúcia. El centre està efervescent. Il·luminacions de tots colors. Gent amunt i avall. A portal de l'Àngel hi ha animació. Les llums de Nadal i les músiques escalfen l'ambient. El pessebre de la Catedral presideix el claustre i davant de Santa Llúcia, una sola feligresa. Li he donat records de part vostra. A Santa Llúcia, no a la feligresa. Sempre l'hem de tenir present. De totes maneres la fira de Santa Llúcia no està a petar.  Pots passejar tranquil·lament mirant les parades de pessebres, caganers i arbres de nadal. Demà sessió doble. Matinal a Travessera cantonada Torrijos i a la tarda tornem a Pi i Margall. Si les veus i les ganes aguanten, divendres de nou al centre i dissabte, vigília de Nadal, a Travessera - Torrijos. Estan imparables. A veure si les veus i les energies aguanten. Les ganes i la il·lusió pels núvols. No estem tots. Ve aquell que pot i en té ganes. Avui erem 16. Ganes d'ajudar al grup. Ganes de desinhibir-se. Ganes de passar-s'ho bé. Ganes de fer pinya. Ganes de deixar enrere les vergonyes. Ganes d'aprendre que costa guanyar diners. Ganes de créixer. Això també és formació. Són experiències que segur que més endavant recordaran amb certa nostàlgia i, si cauen quatre euros, millor que millor. París estarà més a prop. Sempre costa arrencar, però després tothom s'anima. 80 minuts més tard algunes veus es comencen a rendir. Cal recollir i esperar a demà. Creuem la plaça Sant Jaume i cap el metro. Així tanquem recorregut pel centre. Demà actuació doble. Cal recuperar les veus. És bo no obligar. Tothom però, ha de ser conscient que els cantaires i les cantaires donen el seu temps, les seves veus, les seves ganes i la il·lusió per un projecte comú. Aquesta és l'actitud que hem d'agrair i per això els hem de felicitar i animar. Recolzar i acompanyar. Som 30 i moltes coses a fer. És bo que tothom participi en alguna. Necessitem a tothom. De moment us deixo amb algunes nadales collita d'avui. S'acosta l'hivern. Es preveu que serà llarg, dur i cru però, units li farem front.

Festa de Nadal. Diumenge, 18.

En la vida d'un home només poden ocórrer dues tragèdies.

La primera: no arribar a complir els desitjos.

La segona -qui ho diria!- arribar-los a complir.

Òscar Wilde

S'acosta l'hivern. Cada dia fa més fred. Bufa el vent. Vent que augmenta la sensació de gelor. Segur que, aviat, farà més fred. Mentre això passa i esperem l'apocalíptic discurs de demà del nou Presidente, avui ha sortit el Sol. L'astre rei ens il·lumina i escalfa. Intenta, inútilment, combatre l'arribada de l'hivern. Intenta, inútilment, lluitar contra les hores de foscor. Avui ha estat un dia radiant: la Marató, el món de la pilota -això radiant per alguns, altres segueixen sense voler entendre- i la festa a l'Escola. La diada d'avui és una festa de tota la comunitat. És el dia de la cantada de Nadal. Si, ens trobem per desitjar-nos bones festes. Però és més que això. És un punt de trobada de tots. Per nosaltres és una festa gran que volem compartir amb tothom. És un punt d'unió entre tots. De contacte. D'intercanvi. És un dia que potencia els vincles, els lligams entre tots. De que tothom senti que forma part de l'Escola. De mostrar què fem i com ho fem. De compartir. De deixar-vos entrar a casa nostra que és casa de tots. És on tots els alumnes, tots els companys i tot el personal passa hores i hores. Hores que compartim amb els vostres fills i filles. Amb els vostres infants. Amb els vostres adolescents. Hores on compartim alegries i tristeses. Hores on compartim coneixement i sensacions. Hores on compartim felicitat i dolor. Hores on hem de gestionar emocions. Moltes emocions. Hores on veiem créixer generacions. Hores que s'inverteixen en ajudar a "fer" persones. Per això m'agrada fer 4t. 4t és el final del procés i és on es recullen els fruits. Els fruits de la feina de tots els companys. De tot el personal que treballa directa o indirectament a l'Escola. On aprecies que tot allò que s'ha treballat abans comença a lluir. Tota la feina que s'ha fet a l'aula i fora l'aula treu el nas. Així, permeteu-me que feliciti a tothom per la diada. Tots la fem possible. Però des d'aquí. Des d'aquest espai, m'agradaria felicitar especialment als alumnes de 4t d'ESO. Felicitats a tots aquells que vàreu participar en la jornada d'ahir per la vostra predisposició, energia i ganes de col·laboració. Aquesta resposta és la que dona sentit a la nostra tasca. Us deixo unes imatges de la jornada amenitzades amb una cançó escrita per Josep Thió. Quan somrius. Mentre mireu les imatges penseu en els vostres desitjos. Lluiteu per complir-los, però mai deixeu de tenir nous desitjos pels que lluitar. Si poden ser col·lectius, molt millor. Nosaltres, igual que fan alguns clubs de futol, seguirem lluitant. Malgrat s'acosti l'hivern.