Calendaris 2012. La venda.

Anem pel bon camí. Avui tancarem la primera setmana de venda de calendaris i ja n'hem venut pràcticament 200. Anem a bon ritme. Cal però, no defallir, no relaxar-se. Hem d'aconseguir que tota família de l'escola tingui calendari dels seus fills. Que tietes i àvies també. Tots i totes hem d'animar al públic objectiu a comprar. Hem de seguir treballant el boca-orella. 

Més coses. Ja tenim preparats els propers productes a comercialitzar. Aviat en tindreu més notícies.

Cementiri. La visita.

... i a la tercera, va la vençuda. Finalment ho hem aconseguit i hem anat al cementiri. Sortim de l'escola amb un cel clar. L'expedició marxa tranquil·la. És una sortida amb destinació estranya, però plàcida. No hi ha la pressa de l'horari. Anem fins a Fontana per agafar la línia verda que ens porti al paral·lel. Allà, davant del teatre Apol·lo hi ha la parada del 21. L'autobús que ens ha de portar fins el cementiri. Abans el 21 anava del Paral·lel al Carmel. Els temps canvien. Ja veig que em faig gran. Ara va del Paral·lel al Prat. Només en passen tres cada hora, així que ens toca esperar una mica. Esperem sota els lluminosos del teatre Apol·lo on s'està representant el sopar dels idiotes ... L'autobús circula deixant la muntanya de Montjuïc a la dreta i el port a l'esquerra. Aviat es reconeix el paisatge de la dreta. Nínxols i tombes omplen la paret de la muntanya màgica. Ens esperen més de 144.00 nínxols, més de 4.400 tombes, més de 1.500 panteons i més de 1.000 cineraris. Ocupem un autobús que va força buit. Poques parades fins a destinació. Baixem a la parada del cementiri. A l'entrada, la clàssica parada de flors. Es nota una mica de tensió a la comitiva. El lloc imposa. Suposo que imposa més en una generació poc treballada en el tema de la mort. Una generació a la que voluntàriament protegim d'aquestes coses. Fem bé? Ens dirigim al punt d'acollida per dir que hem arribat. Per sorpresa nostra, no ho teníem previst, ens rep la Carolina. La Carolina és encarregada de comunicació del cementiri. Diu que ens acompanyarà una estona. Vol venir amb nosaltres. Té curiositat. Tot una troballa. Circulem entre tombes, nínxols i panteons. N'hi ha de tots tipus i formes. Els estats de conservació també són molt diferents. 

 

La Carolina ens parla de les diferents rutes que es poden fer pel cementiri: l'artística, la històrica i la combinada. Ens explica que estan a facebook. El pensament és lliure i la imaginació també. No em deixa de provocar algun somriure pensant que s'explicarien entre ells els llogaters de l'indret. Entre Isaac Albeniz, Joaquim Blume, Francesc Cambó, Màrius Cabré, Xesco Boix, Joan Gamper i Joan Miró entre d'altres. M'imaginava la versió moderna de les connexions que  comentava en l'entrada del bloc del dia 2. Mentre caminem i anem cap el passeig de les escultures on els alumnes faran la seva feina, es nota certa tensió. Certa intranquil·litat. Encuriosits no paren de mirar panteons, làpides malmeses, nínxols desnonats, etc. Queden sorpresos d'algunes de les escultures. No a tots els fa massa gràcia passejar per aquell entorn. Sort que no veiem massa activitat pròpia del lloc. De fet algun treballador amunt i avall i poca cosa més. Ens crida l'atenció algun familiar netejant una sepultura. Fins i tot arribem a establir conversa. Els familiars es preguntem què fem allà. Xerrem i els expliquem quina tasca estem fent i els parlem de les rutes que es fan al cementiri. Ens desitgem bon dia i segueixen netejant la sepultura. La Carolina ens parla de la xarxa europea de cementiris. De les trobades que fan. Li seguim preguntant moltes coses. Fins i tot pel sentit actual d'un cementiri. Ella ens parla de la història de la ciutat, dels costums, de la necessitat de tenir localitzats als éssers estimats. És un bon lloc per cert transcendents. La conversa és amena, agradable i informal. Seguim caminant i localitzant estàtues i escultures. Ens explica que per demà dijous hi ha una ruta nocturna amb més de 500 persones. Han hagut de tancar inscripcions. Entre elles 35 dels anomenats gòtics. Es volien presentar vestits de victorians. Les habilitats dialèctiques, de la Carolina, els han dissuadit d'aquesta vestimenta. Ens acomiadem de la nostra guia. Abans ens comenta que volen fer concursos de dibuix i/o escultura aprofitant les visites. Tinc la sensació que seguirem en contacte. Ha estat un plaer compartir passejada i conversa amb ella. Cal felicitar-la per les iniciatives que volen tirar endavant. 

 

 

Els nois i noies trien les escultures. Treuen carpetes, fulls i mòbils i es preparen per recollir informació per treballar després a classe. Acabem la feina i respectuosament reprenem el camí de l'entrada. L'autobús no tarda gaire. Metro i cap a l'escola. Ara ens queda acabar el treball de plàstica i reflexionar sobre les impressions de la jornada.

Com sempre, totes les imatges a la web de l'escola.

Dia de la Diversitat

S'acosta l'hivern. Si, si, s'acosta l'hivern però després dels darrers dies grisos i plens d'aigua avui hem tingut un dia primaveral. Per sort, avui al matí ha tocat treva de pluges. Bona temperatura. Ideal per passejar per la part nord de Gràcia. Des del Catalunya fins l'espai La Fontana. La jornada esportiva, dels dilluns, ha estat curta. Bé, vull dir més curta del que és habitual. Hem escurçat la sessió de natació. El motiu era ben noble, participar en la jornada del Dia de la Diversitat. Puntualment hem arribat a la cita. Allà ens esperava un a munió de gent. Joves procedents d'onze centres ens trobàvem allà. Segons les previsions més de 400. Mirant les cares es veia de tot. Des del que es pregunta què faig aquí, fins el més motivat de tots amb ganes de participar i passar-s'ho bé. Semblaven formigues anant amunt i avall. Envaint tot els espais. Mestres i profes intentant organitzar i evitar un presumible caos. Ràpid a cercar la carpa de benvinguda per rebre les instruccions. Amabilitat extrema i tot facilitats i paciència. Donem les darreres instruccions i la butlleta de joc als alumnes. Uns quants es dirigeixen cap els monitors per fer els tallers, altres han de baixar a la planta -3 on hi ha la fira. El Dia de la Diversitat consta de la fira i dels tallers. La fira ocupa l'espai on tornarem per fer l'obra de teatre. La fira és un zoco, un mercat persa, un fòrum. Un espai ple de caos perfectament controlat i organitzat. Joves ocupant l'espai de la fira i fent les activitats. Com a premi un tampó per omplir la butlleta de joc. Tenim quatre zones buides a la butlleta i en necessitem omplir un mínim de tres per l'obsequi final. Repartits per les plantes 1, 2 i 3 de l'edifici estan els diferents tallers. Entre d'altres, tastets de la mediterrània, càmera fosca, discrimina ... qui?, l'amenaça silenciosa, diversitat familiar, contes romanae, etc. Per més informació sobre el Dia i les entitats podeu consultar l'entrada Preparant el Dia de la Diversitat dins d'aquest mateix bloc.

Participant en una ctivitat de la fira

L'espai de la fira

Contes romanae

Jocs d'ordinador per a l'erradicació de la violència

Tastets de la mediterrània

Què hauràs fet Adrià?

Retrobades I

Retrobades II

Després de passar per la fira i fer un taller, després de dues hores, toca la retirada. Recollim l'obsequi. Tots tenim 3 o 4 marques de tampó. Samarreta i quatre detalls més. Ara comença el moment de la reflexió de tot el que hem vist i fet. Una flor no fa estiu. No hem de deixar passar aquesta ocasió. Tot el que hem vist i treballat ara ho hem de pair. Hem de fer una digestió lenta i absorbir el màxim de nutrients. Aquests nutrients són els que ens han de fer unes persones millors, més humanes, més solidàries, més comprensives, menys egoistes, més participatives, ... Amb mires més obertes. La diada ha estat molt positiva, però ara ho hem de seguir treballant en el dia a dia. En totes les nostres accions i activitats.

Us deixo la Diada en imatges:

Trobareu totes les fotos a la web de l'escola. Finalment agrair i felicitar a l'organització i tots els monitors i monitores de la diada per la professionalitat, simpatia, bona predisposició i amabilitat mostrades en tot moment. Organitzar una diada així amb profes i alumnes no és gens fàcil i per això ho volia destacar.

Francès

Els idiomes són importants per poder anar pel món. Aquest any ho podem demostrar. A final de curs anem a passar una setmana a París. Per això és bo que els alumnes que fan francès com a segona llengua estrangera aprofitin cadascuna de les classes. Fer classes d'idiomes és complicat i generalment poc agraït. Al principi tot és molt lent. Aquest esforç suplementari és dur. I més avui en dia on tota gratificació ha de venir de manera immediata. Si no és així, no val la pena. Per això s'ha de valorar l'esforç que fan aquests alumnes i la seva professora, l'Elizabeth. S'ha de valorar molt l'esforç, perquè el més fàcil és renunciar i no complicar-se la vida. Complicar-se la vida amb més feina, més controls, més deures, més exàmens. No només pel treball que han de fer, sinó pel temps que hi han de dedicar. Temps que no dediquen a fer altres coses, ja siguin d'estudi o lúdiques. Aquests alumnes han de tenir un bon esperit de sacrifici. Han de tenir clar que estan invertint en formació. Una de les inversions més rentables que es poden fer avui en dia. Des d'aquí animem a professora i alumnes perquè segueixin lluitant contra corrent. Molts ànims a tots!

El Jordi parlant de la seva habitació

Els alumnes de francès amb l'Elizabeth

Sortim al mercat. Calendaris 2012

Si, senyor. Ha costat però ja ho tenim aquí. El primer producte surt al mercat. Els calendaris del 2012 amb les fotos de cada curs. Ara cal fer una bona campanya de màrqueting i arribar al màxim públic possible. Tenim 15 dies per fer una venda intensa si volem lliurar els calendaris el mes de desembre. Si volem preveure qualsevol possible incidència. Hem treballat força i hem hagut de refer moltes fotos. A vegades costa que no falti cap alumne/a. De totes maneres ara ja ho tenim tot controlat. Felicito a tota la comissió de calendaris. Ara és feina de tots en el procés de venda. Cal ser força actius. Durant les dues properes setmanes, dilluns i dijous tindrem punts de venda a les sortides de la tarda d'Encarnació i Bruniquer. Que tinguem bona campanya.

Tret de Sortida

Ja ho tenim. Ja hem donat el tret de sortida al Treball de Recerca. Ja estan constituïts oficialment els diferents grups, tenim temes i assignats els tutors de cada treball. Fins i tot ja tenim data de lliurament. Si, si. La data límit de lliurament serà el "proper" dijous, 29 de març de 2012. Ara doncs, ens hem d'organitzar. Ens queden més de 4 mesos que sembla molt de temps. Sembla comento que en un treball d'aquests hi ha la regla de 80-20. El 80% del temps me'l passo fent recerca i organització de la informació i el 20% escrivint. Abans d'escriure he de saber molt bé el què vull posar i com ho vull posar. Recordeu que tenen tutors per fer el treball. Els tutors són els guies. Si tot va bé i van treballant i fent cas als tutors, tot flueix amb normalitat i no hi ha sorpreses al final. De fet, d'això es tracta. Per això serveix el tutor del treball. Cal però que ells i elles l'utilitzin i li facin cas. El més important de tot és una bona organització i unes bones trobades de seguiment. Que vagi molt bé a tothom!

S'acosta l'hivern. Ha començat la campanya electoral. Quina mandra. Cal fer campanyes electorals d'aquest estil? Cal la jornada de reflexió? Cal fer mítings mediàtics a les hores dels telenotícies? Cal fer mítings? Confesso que no entenc res. Cal desqualificar sempre a tort i a dret i no explicar un programa que després no aplicaràs i ningú et demanarà justifcacions i seguiràs fent el que vols o el que et deixen des de fora? Cal fer programes del dia de les eleccions on guanya tothom. Segueixo sense entendre res, però aquests dies de preeleccions em fan molta mandra. Per donar una nota d'optimisme us presentaré un autèntic brot verd. L'espectacle Raoul de James Thiérrée. Espectacular i força, força, recomanable. M'atreviria a dir que imprescindible. Ple de sensibilitat, plasticitat, imaginació, condició física, creativitat, originalitat, sorpresa, humor i domini de l'espai escènic. 90 minuts de teletransportació a un món de fantasia per seguir creient que quan s'ajunten talent i l'esforç els resultats són extraordinaris. Un model a seguir.

Tot cercant l'ADN

Avui els companys de Biologia s'han posat les bates, que no les botes, i han pujat cap al laboratori. L'objectiu era extreure l'ADN d'una ceba. Tots els materials preparats: la ceba, el detergent, la sal, aigua destil·lada, el suc de pinya i l'alcohol. Ja estem preparats per fer de científics. Una de les primeres operacions és la que ha provocat més plors: pelar la ceba. De fet no sabem si tots els que ploraven era per pelar cebes o hi havia altres motius. Esperem que no. Després de tallar-la una miqueta afegim detergent, sal i l'aigua. Quan tenim la barreja la triturem amb la batedora. Tot seguim ho colem i afegim el suc de pinya. El pas més complicat és afegir l'alcohol a poc a poc, tot caient per les parets del vas. Després de reposar s'haurien d'haver creat dues capes. A la capa superior s'hauria d'haver format la cromatina de l'ADN sencera. En el seu ímpetu la majoria ha triturat massa i la cromatina no els ha sortit sencera. Els ha quedat tota esmicolada. De totes maneres l'experiència a estat més que positiva. Potser ha estat una de les primeres passes d'alguna carrera prometedora. Això només ens ho dirà el temps. De moment us passo l'experiència en imatges.

 

Com va dir Confuci:

"M'ho van explicar i ho vaig oblidar,
ho vaig veure i ho vaig entendre,
ho vaig fer i ho vaig aprendre."

Preparant el Dia de la Diversitat

El proper dilluns, 7 de novembre participarem en el dia de la diversitat. Anirem a l'Espai la Fontana que es troba al carrer Gran de Gràcia. Allà desenvoluparem uns tallers per tal de treballar aquests temes. Us passo informació del què treballarem o de com ho farem. Deixeu-me que ho faci mitjançant les instruccions que ens han enviat des de l'organització de la diada.

A través de les diferents activitats, els participants treballaran nou drets fonamentals:

• Diversitat cultural
• Dret a ser escollit
• Drets a una bona administració
• Diversitat de creences
• Integració de les persones amb discapacitat
• Llibertat d’associació
• Dret a la integritat
• Llibertat d’expressió i informació
• No discriminació

Per preparar el Dia de la Diversitat us hem penjat a la web del l’esdeveniment (www.diadeladiversitat.cat) un conjunt de materials on hi trobareu informació i continguts que us seran útils per al treball a  l’aula dels Drets Humans que es defensen des de cada una de les entitats que proposen activitats durant la jornada.
Tots els materials que us recomanem estan elaborats per les entitats que organitzen o col·laboren en el Dia de la Diversitat.

La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea representa la síntesi dels valors comuns de tots els Estats membres en un sol text. Aquesta Carta explica quins són els Drets que tenim garantits pel fet de ser europeus. Podeu trobar la Carta sencera en aquest enllaç: 

http://w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/annexe32.cartaeuropeadedretsfonamentals.699.pdf
I una bona síntesi en sis imatges en aquest altre:
http://www.europarlbarcelona.eu/view/ca/Publicacions/en_sis_paraules.html

Al web de la regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona trobareu un document molt visual seguint els criteris de lectura fàcil per poder treballar la Declaració de Drets Humans. El podeu descarregar des d’aquí:
http://w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/declaraciodhlf.112.pdf

Tal i com s’ha comentat, al llarg de totes les activitats es treballaran 9 drets. Cadascuna de les entitats que hi participa treballa al voltant d’un o més dels Drets treballats. A la seva plana web hi podreu trobar pistes sobre quina és la seva feina i com la porten a terme:

Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona
http://www.bcn.cat/dretscivils

Agència Europea de Drets Fonamentals
http://fra.europa.eu

Fundació Migra-studium
http://www.migrastudium.org/
Plataforma per la Llengua
http://www.plataforma-llengua.cat/
Fundació Secretariat Gitano
http://gitanos.org/
Hospital Sant Joan de Déu
http://www.hsjdbcn.org/
Federació Catalana d’Organitzacions no Governamentals pels Drets Humans
http://www.dretshumans.cat/
La Formiga
http://www.laformiga.org/
Connectats
http://www.connectats.net
Associació de Famílies Lesbianes i Gais
http://www.familieslg.org/
Consell de la Joventut de Barcelona
http://www.cjb.cat/
SOS Racisme
http://www.sosracisme.org/
Associació Catalana per la Infància Maltractada
http://www.acim.cat/ca/index.html
Justícia i Pau
http://www.justiciaipau.org/
Moviment per la pau
http://www.movimentperlapau.org/

Per tal d’unificar i vincular mes directament la participació dels alumnes al dia de la diversitat hem preparat un joc de preguntes i respostes que hauran d’anar resolent durant la seva visita a l’esdeveniment.

El joc té una dinàmica molt simple, al arribar al CC cada alumne rebrà una targeta i se’ls explicarà que han de passar com a mínim per 4 activitats diferents, fer-les i respondre correctament les preguntes que els faran, per tal d’optar al regal que els entregaran al sortir del recinte. Si tenen les 4 caselles plenes se’ls entregarà un present, en cas contrari, no.

Així, cada cop que realitzi un taller o una activitat de fira i respongui bé a la pregunta, les entitats faran una marca a la casella corresponent i el participant podrà continuar amb la seva visita.

Un cop tingui les 4 caselles plenes, ja podrà rebre el seu present. No cal esperar-se a l’hora de sortir, així afavorirem al repartiment escalonat dels regals.

Cementiri. Dia dels morts.

Després de la tempesta d'aquesta nit a Barcelona sembla que si que s'acosta l'hivern. Cada vegada està més a prop. És curiós la quantitat de lectures que tenen aquests mots: s'acosta l'hivern. Només que deixis volar una mica el pensament de seguida en trobes moltes de significacions. És aplicable a molts  camps diferents. Ni us explico les que té quan la sortida és al cementiri. Aquest hivern és un tipus d'hivern llarg i fred. Molt, molt llarg. Molt, molt fred. Esperem que tardi molt ha arribar perquè després ja no ve una nova primavera. De fet, dura una eternitat. Els cementiris sempre m'han agradat i m'han cridat l'atenció. Tenen un no se què, que m'atrauen. Gairebé com un imant  Sempre que vaig de viatge, si puc, entro als cementiris. Sobretot dels pobles petits. Qui no s'ha acostat a un cementiri de nit deixant que les pors penetrin per tots els porus de la seva pell. Posant-te en estat d'alerta, com si algun perill fos proper. És un lloc on es respira pau i tranquil·litat. Quina ironia. Sort que és respira pau i tranquil·litat. No m'imagino els llogaters fent festetes nocturnes i reunions de veïns. M'agrada mirar les dates de naixement i mort. Deu ser per qüestions numèriques. M'agrada veure les tombes i els mausoleus. Les criptes. Les estàtues i altres ornaments. M'agrada especular sobre les seves vides i les seves morts. Què devien fer. Com devien viure. Quins neguits tenien. Van patir. No van patir. Van fer patir. No van fer patir. A qui van estimar. Com van estimar. Quins secrets inconfessables es van endur a la tomba. Quins perdons no van arribar a demanar mai. M'agraden els cementiris perquè són un lloc de comunió, de connexió amb les generacions precedents. Tinc la sensació que els que estan en descans etern penetren en el teu pensament i et fan reflexionar. D'alguna manera es comuniquen amb tu. Cada vida ha tingut la seva utilitat i té coses a dir. Ha estat important per algú. És un lloc que et fa tocar de peus a terra i et recorda quin és el nostre gran destí. Un destí necessari perquè hi hagi renovació. Cal renovació per seguir tirant endavant. Cal netejar. Cal airejar. Cal deixar lloc als que venen darrera. És llei de vida. És un espai que et recorda que les coses cal fer-les ara. Que cada dia s'ha de viure intensament i donant-li sentit. De tots els cementiris potser el de Montjuïc és el més especial per mi. És el que més a prop em connecta amb aquest més enllà, amb aquesta foscor eterna i per això li tinc un sentiment especial.

Sembla una sortida maleïda. L'hem hagut d'ajornar un altre cop. A veure si a la tercera ho aconseguim ...

Protagonistes

No patiu. Quan parlo de protagonistes no parlo del programa del Luís del Olmo amb més 11.000 emissions, actualment a Punto Radio o millor dit ABC Punto Radio. No es tracta d'aquests protagonistes. Vull dir que a tothom o gairebé tothom li agrada ser protagonista d'alguna cosa. A tothom li agrada tenir el seu minut de glòria. No entraré en detalls ni exemples com els que ens envolten per tot arreu. A la televisió, on la gent es vén pel seu minut, etc. Parlo de gent en formació. Parlo d'alumnes. Parlo del grup. Se que parlar del grup acostuma a aixecar ampolles i ho entenc. Quan parlo de grup, parlo de gent que té uns objectius comuns i ha de col·laborar, ajudar-se i organitzar-se per assolir-los. És evident que uns tiren del carro més que els altres. Però la vida és així i hem d'aprendre a gestionar-ho. Quan parlem de nivell acadèmic el grup perd més el sentit. Aquí s'ha de demanar al grup que les classes es puguin desenvolupar amb normalitat i sense entrebancs. A nivell acadèmic hem de treure de dins els potencials de cadascú. Parlo d'aplicar correctament la igualtat, quan toca, i l'equitat, quan toca. No parlo de mediocritat. No parlo de convertir en gris els contrastos de blanc i negre. Parlo de cercar l'excel·lència. A vegades amb més fortuna. A vegades amb menys. Aquesta és la nostra tasca com a docents. Quan els temes no són acadèmics hem de gestionar el grup. Hem d'aconseguir que es desenvolupin i s'impliquen amb les feines a fer. En les feines a fer en benefici de tots. Aquí si que preval el grup. Sobretot quan hi ha objectius comuns. Aquí hem de gestionar decepcions i frustracions. Hem de gestionar èxits i egos. Aquí és una escola del que es trobaran després. Aquí han de començar a preparar-se pel futur. Aquí si que hem d'intentar que tothom se senti protagonista. Que tothom se senti útil. Que tothom tingui el seu minut. Que tothom trobi el seu espai i el seu moment. Aquí si que és important que tothom que vulgui tingui el seu instant. Hem de procurar que tothom participi. Aquí si que hem de ser generosos i a vegades hem de fer un pas enrere pel lluïment dels altres. Altres que formen part del grup i ens fan avançar individualment i col·lectiva. Parlo de protagonistes i no de protagonismes. Aquí si que hem de defensar els protagonistes per sobre dels protagonismes. A vegades ho farem millor i a vegades pitjor. A vegades coordinarem millor i a vegades pitjor. De totes maneres la bona voluntat hi és. L'acompanyament hi és. Aprendre i créixer passa per aquests camins. Això és una cosa que tots haurien i hauríem d'entendre.